dimecres, 19 de juny de 2013

Escoltant la Teresa Forcades. Crítica al capitalisme, part II


PART IIA:  EL CAPITALISME ES BASA EN EL PRINCIPI D’AVARÍCIA

L’objectiu del capitalisme és construir una societat basant-se en el principi de màxim benefici. La mentida que ens expliquen és que així , fomentant l’avarícia, es construirà la millor societat possible.

A)  Cost Oportunitat. Com demostren les empreses actuals que obtenen el màxim benefici? Això es fa a partir de la noció Cost d’Oportunitat. Es tracta que els directius facin un informe comparant els guanys que tenen amb els guanys que tindrien si l’empresa espigués en el país amb menys drets laborals. Si tenint en compte el transport dels productes i els altres costos encara resulta que els guanys són més grans estant per exemple al Vietnam, llavors vol dir que l’empresa s’ha de deslocalitzar; sinó, doncs indica que l’empresari ho està fent bé, exprement el màxim els diners que pot guanyar.

En contrast

B)  St Benet. La regla de St Benet diu que els monjos visquin del seu treball, en conseqüència molts monestirs tenen petites bogitues. St Benet no diu però que s’hagi d’obtenir el màxim benefici! Al contrari diu que venguin els productes una mica per sota el preu del mercat, però no gaire. Sembla que la raó és que al produir col·lectivament el monestir té menys despeses i per tant pot vendre els productes a més bon preu, al mateix temps no ha de vendre’ls a tal preu que rebenti el mercat, sinó que s’integri amb el teixit economic de l’entorn. 


PART IIB :  EL PRINCIPI d’AVARÍCIA PORTA A TRACTAR LA CAPACITAT DE TREBALL COM UNA MERCADERIA.  AL SEPARAR LES PERSONES DEL QUE ELLES MATEIXES CREEN AMB EL SEU TREBALL, EL CAPITALISME MENYSPREA LA DIGNITAT HUMANA.

1 – Alienació.  El capitalisme aplaudeix l’empresari que guanya 1000 euros per un producte in en paga 1 al treballador. És més, si l’empresari pogués guanyar-ne 2000 i pagar-ne 0.5 al treballador, encara ho faria millor.  Això no és ètic, i és una bestiesa intentar-ho justificar dient que els treballaors encara haurien d’estar agraïts per cobrar 0.5 euros, ja que abans cobraven menys o no tenien feina.

En contrast
                 
2- Co-creació. La capacitat de treball no és una mercaderia, com ara patates, rellotges. Des del punt de vista teològic amb el nostre treball participem de la capacitat creadora de Déu. És la noció de co-creació. Déu no ha creat el món i ja està acabat, sinó que la creació continua. En les cartes del Nou Testament trobem que cal completar l’obra de la creació, i en els evangelis Jesús ens diu que nosaltres farem obres més grans que les d’ell. Amb el treball ens fem co- responsables de la creació,  participem de la capacitat creadora de Déu per embellir el món. Es pot fer de moltes maneres, fent la feina ben feta, plantant carxofes en línia recta, descobrint els misteris de l’univers, creant art, etc.

Separar-nos de la notra capacitat de treball, alienant-nos de la nostra participación en la creació, des-responsabilitzar-nos, és anti-cristià. Això és el que intenta fer el capitalisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari