dijous, 28 d’octubre de 2010

Notes personals: Teologia versus Regne ?

Durant molts anys, el fet de ser seguidor de Jesus de Natzaret, m'ha portat a dedicar explicitament un temps als altres cada setmana, ja sigui com a cap en un agrupament escolta o com a catequista, a diverses parròquies. No he volgut ser un estudiant que només estudiés, o un treballador que només treballés, despreocupat-se de construir el Regne. Ara, amb la meva nova feina i a l'apuntar-me de nou a estudiar teologia, aquest cop ben en sèrio i en anglès, m'he trobat gairebé sense temps per a res més. En el començar   d'aquesta nova etapa em toca conviure amb les preguntes i jo que faig pels pobres i pels petits?, com acullo i faig present el Regne del cel? Em podria donar a mi mateix -i a vosaltres- respostes de llibre, però avui no es tracta d'això.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

El preu d'estimar: cinema per a nens

L'altre dia us vaig parlar de la pel·licula "Com entrenar un drac" i de com aquesta acabava amb un final feliç, com a l'Apocalipsi. Avui us vull comentar un altre aspecte molt significateiu de la història i que té a veure amb com acaba la batalla final. 

Pels que no heu vist la pel·licula heu de saber que hi ha una batalla final on dracs i vikings, representats especialment pel protagonista  Hiccup i el seu amic volador, lluiten contra un monstre gegant. La batalla és èpica i a l'apoteòsi final, quan el monstre és destruït, el jove Hiccup cau avall centenars de metres i és salvat pel seu amic a l'últim segon. Fins aquí tot sembla la típica pel.lícula on el protagonista salva la humanitat a l'últim moment i tant tranquil. En realitat veiem però que no és exactament així.
A l'última escena, quan l'Hiccup es desperta després d'un temps d'inconsiència i descobreix la societat reconciliada de la que parlava l'altre dia; en aquesta escena, nosaltres descobrim que el noi ha perdut el peu i un tros de cama.  La pel.lícula acaba amb doncs amb un final 'feliç' però amb un noi mutilat. És aquí on jo aplaudeixo el guió. Fins i tot en una pel·licula de nens es bo de recordar-nos que estimar té un preu.

I tu, t'arriques?

dimecres, 13 d’octubre de 2010

10 consells per a la pregària

Avui us tradueixo deu consells o comentaris sobre la pregària que he trobat al blog Torn Notebook. No dubteu en enviar-me els vostres!


  1. L'essencial: prega al matí i abans d'anar a dormir, i digues el Pare nostre tants cops com puguis durant el dia.
  2. Utilitza el salteri (els salms) quan preguis, ha estat una part integral de la pregària cristiana des dels primers temps.
  3. Tingues un conjunt de pregàries i salms memoritzats. Així pots utilitzar-los per pregar quan viatgis or  quan no tinguis llibres a mà.
  4. Prega les pregàries que han aguantat el pas del temps, que cristians de generacions passades varen pregar. Utilitza els Oficis Divins (Liturgia de les hores), per exemple.
  5. La pregària et canvia.
  6. Utilitza icones, espelmes i encens. Utilitza prostracions, reverencies, fés el senyal de la creu. Fés que el teu cos s'involucri.
  7. Prega els salms en veu alta, fa tremolar els dimonis.
  8. Prega com puguis, no com no puguis.
  9. No hauria de ser una llista de coses per a fer. Si simplement vols seure en silenci, encendre una espelma,  veure't el cafè, i simplement estar amb Deu, fés-ho. ( Encara, que penso que massa cops fent això pot portar a ser un mandrós en el terreny espiritual). 
  10. No pots pregar a tothora si no pregues a temps concrets. (Fr Jean Corbon, via el Catecisme de l'Església Catòlica § 2697


dijous, 7 d’octubre de 2010

Dracs i vikings i la Bellesa de l'Apocalipsi.


Fa uns mesos vaig anar a veure la pel·lícula "Com entrenar un drac" que és una pel·licula de dibuixos en 3D, i em vaig quedar molt agradablement sorprès. Especialment, m'agradaria comentar-vos dos aspectes de la pel·licula. (no seguiu llegint si teniu pensat veure-la!)  

El primer és el contrast entre el principi i el final. Al principi, se'ns presenta una societat de vikings i dracs, on el pa de cada dia és la lluita a mort entre els uns i els altres. Destrals, espases, martells i catapultes del vikings contra el foc, l'alè pudent i les descàrregues elèctriques dels dracs. Aquesta confrontació entre dracs i vikings ens la introdueix el narrador de la història com una cosa natural i intrínseca a la societat:

 "Aquesta és casa meva, caçem, pesquem, i tenim unes vistes precisoses de la posta de sol. L'únic problema són les plagues. Mireu, la majoria de llocs tenen mosquits i rates,... nosaltres tenim dracs. El meu nom és Hiccup i sempre he volgut ser un gran viking, perquè enfrontar-se amb els dracs ho és tot aquí."  

Durant la pel·lícula però anem descobrint que la realitat profunda de les coses és una altra, és a dir, que dracs i vikings poden conviure harmoniosament. En aquesta líniea, al final, la història acaba bucòlicament en una escena festiva on dracs i persones conviuen feliçment i festivament. Una escena que a mi em recorda la visió de la Jerusalem celestial a l'Apocalipsi  (Ap 21,19-21), on al final tot és clar i resplendent. La comparació pot ser una mica forçada per alguns, però la idea és que al final arribem a la perfecció. Tot és com hauria de ser. Heus aquí el "sobrecarregat" text de l'Apocalipsi. 
Els fonaments de la muralla de la ciutat eren dotze pedres precioses de tota mena: la primera era jaspi; la segona, safir; la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, àgata; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d'or brunyit com el cristall.

El final de la pel·lícula pot semblar un fínal típic perquè la història acaba bé: i van viure feliços tot menjant anissos, però potser no és tant típic en el sentit de que els que al principi ens pensàvem que eren dolents, i després resulta que no ho són. Potser això ens hauria de fer pensar una mica en com vimim en el món. Ens relacionem amb les persones de manera desconfiada, assumint que ens volen atacar? O de manera més confiada? Experimentem el món com si fós un infern, amb tot l'entorn atacant-nos, o mirem de descobrir en ell el potencial de bellesa i festa que veurem al final del temps?

Ara hauria de dir, com un personatge televisiu deia: reflexionem-hi! :-)