dissabte, 28 de novembre de 2009

Perquè la confirmació hauria de ser abans dels 10 anys. Part 4

Finalment acabem aquesta sèrie on defenso la confirmació primerenca amb el punt:

Coherencia en l'espai

a) abarcant l'Orient i l'Occident

A l'Orient, els bisbes de l'Església Catòlica no estaven tant preocupats a admininstar la confirmació ells mateixos, així que [quan els bisbes ja no podien ser presents a tots els baptismes per confirmar els infants]  l'odre tradicional dels saraments, Baptisme Confirmació i Eucaristia, va seguir igual [ perquè van delegar la confirmació als preveres]. La Confirmació segueix immediatament el Baptisme i es adminstrada per un capellà ( vegeu CEC 290 i 291 )

La pràctica de les Esglésies Orientals posa l'èmfasis en la unitat de la iniciació Cristiana. La pràcita de l'Església Llatina expressa més clarament la comunió del nou cristià amb el bisbe com a garant i servent de la unitat, (...) i la conexió amb els origens apostòlics de l'Església de Crist. 

b) abarcant iniciació per adults i infants

Noteu que la seqüència Baptisme, Confirmació i Eucaristia és la que es segueix en el Ritu d'Iniciació Cristiana d'Adults, el qual requereix que tant els nois/es com els adults en el catecumenat rebin els tres sacraments a la vegada, fins i tot si els nens/es són més joves que l'edad corresponent a la qual els joves catòlics de la parròquia són rutinariament confirmats. (CEC 1232)

c) però, i les relacions ecumèniques?

Les relacions ecumèniques amb les esglésies Ortodòxies probablement seria més facil, amb aquest canvi, però està per veure com afectaria les relacions amb la Comunió Anglicana. Potser als llocs on hi hagi Anglicans i Catòlics es podria introduir una proclamació solemna (i voluntària!) cap a l'edat dels 16 anys. De totes maneres, no seria això com tornara començar el cercle de malentesos que volem trencar amb aquesta proposta? A mi em sembla que si, però les vostres idees són, com sempre, molt benvingudes.

Fins la pròxima!

dimarts, 24 de novembre de 2009

Perquè la Confirmació hauria de ser abans dels 10 anys. Part 3

Seguim amb les raons, avui toca:

Coherència a través del temps: retornar als orígens
Per explicar-ho tradueixo ràpidament un resum que explica com hem arribat a aquesta situació a l'Església d'occident.

A l'Església primitiva el sacraments de la iniciació eren tres: Baptisme, Confirmació i Eucaristia. Aquests eren celebrats en un mateix ritual, que presidia el bisbe. Aquesta va ser la pràctica del ritual romà fins el segle V o VI quan els bisbes ja no podien ser presents a tots els baptismes. la qual cosa portà a una separació entre el baptisme i la confirmació. Igualment l'Església encara celebrava els sacraments amb ordre: Baptisme, Confirmació i Eucaristia.

El 1910 el Papa Piux X va adonar-se que els nens/es no se'ls permetia fer la primera comunió fins a l'edat dels dotze o catorze i sentí que el fet de denegar la comunió era contrari al misstge de Jesús, que sempre havia atret el infants cap a ell.  Pius X ordenà doncs que els nens i nenes fóssin benvinguts a la taula de l'Eucaristia tant aviat com poguéssin distingir (l'hostia de) l'Eucaristia del pa ordinari.  L'edat per a la primera comunió va ser així rebaixada cap als set anys. Com que no es va discutir sobre la confirmació l'ordre dels sacraments va ser canviat.La reforma del Concili Vaticà II va cridar a l'Església a restaurar l'odre original dels sacraments. Això però presenta reptes i dificultats. Un canvi com aquest pressuposa un compromís profund per part de la família de nodrir la vida dels joves. Aquest compromís també vol dir que els pares necessiten entendre les raons del canvi. [ traducció al meu estil, veure original en el meu post en anglès]

Posant l'Eucaristia abans de la Confirmació Pius X va subratllar la importància de l'Eucaristia en la vida cristiana. Ara per subratllar de nou aquesta importància, no hauriem de posar també la confirmació a una edat més primerenca?
 
notes estra: segons el text sembla que el CV II hagués recomanat restaurar l'ordre sacramental quan de fet només diu que el ritual de la confirmació ha de ser revisat: El ritual de la confirmacio ha de ser revisat i la conexió íntima que aquest sacrament té amb la totalitat de la iniciació cristiana ha de ser més clarament exposada; per aquest raó és adequat pels candidats de renovar les promeses baptismals just abans de ser confirmats. (Sacrosactum Concilium 71, traducció meva de l'anglès)

Fins la pròxima!

dijous, 19 de novembre de 2009

Perquè la confirmació hauria de ser abans dels 10 anys. Part 2

En l'anterior escrit vaig defensar com a positiu el fet de restablir el sacrament de la Confirmació abans de l'Eucaristia. Si la Confirmació es fés als 8 o 9 anys, com passa  a la diòcesi de Phoenix USA,  això ens ajudaria a desfer el malentès de que es tracta d'un sacrament sobre la maduresa cristiana o el compromís adult amb l'Església. És a dir, la Confirmació no és un títol que ens guanyem o mereixem, sinó que és un do gratuït de Déu, com la resta de sacraments. Avui comentaré un dels dos punts que vaig deixar pendents: 

Relació entre el Baptisme, la Confirmació i l'Eucaristia

Ja que estem interessats en aquests sacraments em sembla ben oportú citar el Papa Pau VI, que va dir: "La participación en la naturaleza divina que los hombres reciben como don mediante la gracia de Cristo, tiene cierta analogía con el origen, el crecimiento y el sustento de la vida natural. En efecto, los fieles renacidos en el Bautismo se fortalecen con el sacramento de la Confirmación y finalmente, son alimentados en la Eucaristía con el manjar de la vida eterna, y, así por medio de estos sacramentos de la iniciación cristiana, reciben cada vez con más abundancia los tesoros de la vida divina y avanzan hacia la perfección de la caridad" (Pablo VI, Const. apost. "Divinae consortium naturae"; cf OICA, praen. 1-2). [ Naturalment en aquest blog el Papa parla en castellà impecable -aha!- fins que em cansi o algú tradueixi el catecisme al català per fer copy-paste (que trist no?), bé continuem] 

La confirmació completa el Baptisme pel qual rebem el do de l'Esperit Sant. I l'Eucaristia, com ens diu el Concili Vaticà II, és  font i cimal de la nostra Fe (Lummen Gentium 11, CEC 1233). Així doncs, al final la qüestió que ens hem de plantejar és la mateixa que el Papa Benet XVI ens presenta en la seva exhortació, Sacramentum Caritatis (2007). El Papa diu " Concretament, s'ha de veure quina pràctica facilita millor els fidels a posar el sacrament de l'Eucaristia al centre, coma a final de tot el procés d'iniciació" [ràpida traducció meva de l'anglès]. Quina penseu que és la resposta? Com sempre els vostres comentaris són molt benvinguts. 

notes extra: aqui podeu trobar alguns documents incloent Concilis locals a Europa que defensen (amb arguments dolents, però!) la confirmació a una edat avançada. També trobareu un esquema del Primer Concili Vaticà a favor de retornar a l'ordre sacramental, i comentaris del papa Leó XII. 

notes extra: en els documents més important com les constitucions del Concili Vaticà II, quan mencionen els sacraments junts sempre ho fan en l'ordre Baptisme, Confirmació Eucaristia. 

Fins la pròxima!
 

dimarts, 10 de novembre de 2009

dijous, 5 de novembre de 2009

Why confirmation should be before the age of ten. Part 2

In the previous post I argued that restoring the sacrament of Confirmation before the Eucharist, say at 3rd grade, is good because it erases the misunderstanding that confirmation is about maturity and commitment to the Church. This is, we do not earn or merit our Confirmation, because sacraments are free gifts from God.  

Today I will comment on the two remaining points: 1) restoring the order of sacraments makes the relation between them clearer, and 2) makes more coherent the practices of the church across history and time.  


1) Relation between Baptism, Confirmation and Eucharist

When looking at the relation between sacraments it may be opportune to quote Pope Paul VI, who stated the following:
The sharing in the divine nature given to men through the grace of Christ bears a certain likeness to the origin, development, and nourishing of natural life. The faithful are born anew by Baptism, strengthened by the sacrament of Confirmation, and received in the Eucharist the food of eternal life. By means of these sacraments of Christian initiation, they thus receive in increasing measure the treasures of the divine life and advance toward the perfection of charity (CCC 1212).

Confirmation is a completion of Baptism by which we receive the gift of the Holy Spirit. And, as the Vatican II tells us the Eucharist is the source and summit of our Faith. (Lummen Gentium 11, CCC 1233)  So at the end the question we have to ask is the same as Pope Benedict sets in his apostolic exhortation, Sacramentum Caritatis (2007). The Pope Says “Concretely, it needs to be seen which practice better enables the faithful to put the sacrament of the Eucharist at the centre, as the goal of the whole process of initiation.” What do you think is the answer?
As always your comments are very welcomed.

extra notes: some documents including  local european councils that (with bad arguments) defended late confirmation age,  an schema of the First Vatican Council forcing restoring traditional sacramental order, and comments form Pope Leo XII, can be found here.

extra notes: in the most important documents, like Vatican II constitutions, when mentioned together, Baptism Confirmation and Eucharist appear always in these order.

2) Coherence across time, returning to the origins 

Some copy-pasted history will show how we get to the current situation in the western church.

In the early Church the sacraments of initiation were three: Baptism, Confirmation & Eucharist. They were celebrated together in a single rite, with a bishop as presider. This was the practice of the Roman Rite up until the 5th or 6th century when bishops could no longer be present at all baptisms, leading to a time of separation between baptism & confirmation. At first, the time of separation was short, but as time went on, the delay for the bishop to arrive grew. Still the Church celebrated the sacraments in the order of Baptism, Confirmation & Eucharist until this century.

In 1910, Pope Pius X recognized that children were not being allowed First Communion until the age of twelve to fourteen. He felt that such a denial was contrary to the vision of Jesus who always drew children to himself. Pius X ordered that children be allowed to come to the table of the Eucharist as soon as they could distinguish the Eucharist from ordinary bread. The age was then lowered to around seven. Confirmation was not discussed and therefore the order of sacraments was upset. The reforms of Vatican Council II called the Church to restore the original order of sacraments. This is not without challenges and difficulties. Such a change presumes a deep commitment on the part of the family to nurture the life of the young. Such a commitment means that parents have a need to understand the reasons for change & the ways

By placing the Eucharist before Confirmation Pius X was stressing the importance of the Eucharist in the christian life. Now to stress the Eucharist again shouldn't we lower as well the confirmation age? 

extra notes: from the text it seems that CVII would recommend the restored order, when in fact it says only that it needs to be revised: The rite of confirmation is to be revised and the intimate connection which this sacrament has with the whole of Christian initiation is to be more clearly set forth; for this reason it is fitting for candidates to renew their baptismal promises just before they are confirmed. (Sacrosanctum Concilium 71)

2) Coherence across space

a) across western and eastern Catholic Church

In the East, the bishops of the Catholic Church were not so concern about administering confirmation themselves, so the traditional order remained untouched. The Confirmation follow immediately the Baptism and is administered by the priest. (see CCC 290 and 291 for more information)

The practice of the Eastern Churches gives greater emphasis to the unity of Christian initiation. That of the Latin Church more clearly expresses the communion of the new Christian with the bishop as guarantor and servant of the unity, (...) and hence the connection with the apostolic origins of Christ's Church.

b) across cristian initiation for adults and children

It should also be noted that the Baptism Confirmation Eucharist sequence is the one followed by RCIA (Rite of Christian Initiation of Adults) which requires that children and adults in the catechumenate receive all three sacraments together, even if the children are younger than the age at which the Catholic children of the parish are routinely confirmed and by the Eastern Catholic Churches for infants and adults alike (CCC 1232). 

c) but, what about ecumenical relations?

Ecumenical relations with Eastern Orthodox Churches would probably be easy with this change but it remains to be seen how this would affect the Catholic-Anglican ecumenical movement. Maybe in the provinces with both Anglican and Catholic churches one can introduce a (voluntary) solemn proclamation of faith at the age of 16 years old or so, but would it not start the vicious circle again? I think I would rather not do this, but you may have other ideas or comments, which are as always very welcomed. 
Hope you enjoyed the post.