dilluns, 19 de desembre de 2011

I els pastors, estaven bojos?

Ja sigui perquè ens coneixem gairebé de memòria els textos bíblics  o perquè la realitat que expressen ens queda cada cop més lluny, a vegades resulta que no ens adonem de la radical bona notícia que els evangelis ens volen transmetre (o com a mínim això és el que em passa a mi). Per això, quan algú com en Richard Beck ens ofereix al seu blog una aproximació a l'escena nadalenca dels pastors des de la perspectiva de la psicologia social, és com si un aire fresc ens transportés al lloc mateix on els pastors guardaven el ramat, just abans de que s'aparegués l'angel amb la bona notícia d'una gran alegria per a tot el poble.

From Zee Pack at Flickr
Els pastors, segons suggereix en Richard Beck, tindrien una psicologia més pròxima a la dels pobles ramaders, que a la dels pobles agrícultors. Si això és així, d'acord amb els estudis acadèmics que diferncien aquestes cultures, els pastors serien més violents i venjatius que els "pacífics" camperols. La diferència psicològica entre aquests tipus de societats és facil d'explicar. A un agricultor és difícil robar-li la collita, encara que dos lladres vagin de nit al camp difícilment poden fer gaire negoci. En canvi, dos persones poden robar amb gran facilitat tot un ramat.  Així que mentre el camperol dorm tranquil.lament a casa practicament tot l'any, i potser es preocupa una miqueta quan la collita ja està madura, el ramader ha d'estar vigilant dia i nit que no li prenguin el bestiar. (I així ha de ser, si jo tingués els meus estalvis apilats en paquets al meu jardí, també els vigilaria nit i dia). Aquestes diferències fan que les societats ramaderes desenvolupin una cultura i una "ètica de l'honor",  on s'ha de castigar severament qualsevol atac a lo propi, mentre que les societats agricultores desenvolupen una cultura més pacífica i menys venjativa.

Pau Cabot. Ovelles sense pastor, Mallorca
Si mirem l'escena dels pastors sota aquesta llum, la sorpresa del que passa és encara més gran. Després de sentir la bona notícia d'un infant que ha nascut i d'escoltar els estols celestials proclamant pau als homes que Déu s'estima, els pastors van i deixen el ramat per anar a veure un nen! L'evangeli ens diu que hi anaren de pressa, així que encara que explicitament no digui que per un dia van deixar el ramat, és fàcil de pensar-ho. Estaven bojos els pastors? Més aviat jo diria que es van pedre la por i van deixar-se omplir per la bona nova, van viure per un dia com si el Regne de Déu, on tots som germans, hagués arribat totalment a la terra. És un miracle de la nit de Nadal. Els pastors van creure els àngels quan proclamaven "Pau a la terra".

Finalment dir que aquesta història de pastors m'en recorda una altra, la paràbola del bon pastor, que deixa noranta nou ovelles per anar a buscar-ne una que s'ha perdut! Sorprèn tant que capgira els nostres esquemes. L'amor de Déu és així de gran.

Bé, us deixo doncs amb la cita de Lluc i espero que el post us hagi agradat. Els vostres comentaris, com sempre, son molt benvinguts.


A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:

-No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

-Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
-Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

Hi anaren doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. (Lc 2:8-16)

Aquest article ha estat re-penjat al blog. Originalment va aparèixer el 3 de Gener 2010. Podeu consultar el post d'en Richard Beck  aquí  En l'article original el segon paragraph començava: Els pastors, segons suggereix en Richard Beck, tindrien una psicologia semblant a la dels pobles ramaders, és a dir, serien  -d'acord amb uns estudis acadèmics que podeu llegir si voleu- més violents i venjatius que els pacífics camperols, que en aquest cas s'associarien als pobles agricultors.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Aquest Advent llegim i caminem amb Isaïes. No 3


Finalment aquí teniu la tercera entrega de la sèrie. 

EL TEXT (Is 61.1-2a,10-11, BCI)
L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de salvació, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor, Déu sobirà, farà germinar la salvació i el triomf davant totes les nacions.L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de salvació, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor, Déu sobirà, farà germinar la salvació i el triomf davant totes les nacions.

CONTEMPLEM EL TEXT
Novament un missatge una esperança. La missió del profeta és anunciar una nova situació per al poble després de l’exili. El profeta s’adreça als pobres, als afligits, als captius, als presoners. El seu missatge és joiós i alliberador. El profeta anuncia un any de gràcia, un temps de goig, esperança i llibertat. El poble alliberat i esperançat respon una aclamació agraïda. Al final apareixen imatges esponsals, vestits de victòria, mantell de salvació, diadema i joiells que celebren aquesta felicitat.


PENSEM-HI

Temps de profetes, de transmetre l’esperança que ens dóna la bona notícia als més pobres. Com nosaltres rebem aquesta bona notícia? Es tradueix com un compromís amb els altres, amb el món? És font de la major felicitat que vivim, malgrat l’esforç, el desert, el cansament, la insistència, la manca de resultats ...? Ens adonem on són i ens responsabilitzem/comprometem de què fer davant els més necessitats, els prioritaris cridats a participar del Regne?


dimecres, 7 de desembre de 2011

L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l

Heus aquí una reflexió per que m'ha fet arribar un capellà amic.

L'Advent és un temps d'espera, i per tant, d'esperança; però també de vetlla, d'estar atent davant el fet de trobar-se amb el Senyor, de rebre el Senyor. Trobar-se i rebre el Senyor és un motiu de joia i de festa, així com de pau i de caliu. El Senyor ve a la fi de la història (mirada cap al futur amb esperança), el Senyor ve pel Nadal (mirada cap al fet històric de l'encarnació del Fill únic de Déu), el Senyor ve en cada persona, sobretot pobre, sense veu ni sostre, i en cada situació humana que ens podem topar en la vida quotidiana.

Potser ens poden ajudar els següents textos:

La salvació és a prop: Vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe (Rm 13,11).

Cal preparar l'arribada del canvi que porta el Senyor, com recordava Joan Baptista  

Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu (Lc 3,4-6, citant Is 40, 3-5).

Gràcies, Jaume Fontbona, per la teva contribució! I ja que parlem de preparar camins, us poso la cancó obrim camins.



diumenge, 4 de desembre de 2011

Aquest Advent llegim i caminem amb Isaïes. No 2

Avui toca el segon post on llegim i caminem amb Isaïes durant l'Advent. Si l'altre dia parlavem de la conversió, avui parlem d'esperança. Sense més preàmbuls aquí teniu el text.


EL TEXT (Is 40.1-5,9-11, BCI)

Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor, Déu sobirà, arriba amb poder, amb la força del seu braç domina tota cosa. L’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. Vetlla com un pastor pel seu ramat: L’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

CONTEMPLEM EL TEXT
Un nou missatge d’esperança. El profeta anima el poble a preparar un camí al Senyor, perquè el Senyor ja ve. El Senyor guia vers aquesta transformació còsmica quan el seu poble es posa en marxa vers la llibertat. El Senyor es posa al davant amb la força del guerrer i la tendresa del pastor. Aquest Senyor que ve és Jesús i cal preparar-li la seva arribada victoriosa.


PENSEM-HI
Temps per anar per feina, per a donar testimoni. Com el nostre estar en la vida, sigui on sigui que estiguem: respon a un preparar el camí a Jesús, donar testimoni de l’Evangeli? Ens sentim enviats i alhora estimats en el nostre compromís amb l’altre? Com, quan amb qui obrim i aplanem camins? Quan arribem a d’altres i li fem partícips de la nostra esperança?