dimecres, 16 de setembre del 2009

Déu creador: Galileo i l'autonomia de la ciència.

introducció:

El 1613 Galileo va escriure una carta a la duquessa de Toscana explicant la seva opinió sobre la relació entre les Escriptures i la ciència. En el primer escrit vam veure que al nucli de la disputa hi ha la qüestió de com conjugar el text de l'Antic Testament on Jossuè para el sol al mig del cel (Jos 10,12-14) i l'afirmació de Galileo de que el sol és al centre de la revolució de les òrbites celestes. En el segon escrit vam fer un homenatge a Galileo i vam veure les seves raons científiques. Ara començarem amb els seus arguments per a la interpretació bíblica. 

Llegint la carta, i sense pretendre fer una lectura exhaustiva o sitemàtica, m'ha semblat que en part els arguments es poden esmicolar, reordenar i classificar de la següent forma.

1) Ser prudent és de savis

El primer criteri d'interpretació bíblica de textos potencialment polèmics amb la ciència (i potser tots els altres) és la prudència: ser modest i no apresurar-se, no sigui que la temeritat ens porti a estimar més el nostre error o amor propi que no pas la veritat. Per defensar aquest punt Galileo cita Sant Agustí:
Ahora, pues, observando siempre la norma de la santa prudencia, nada debemos creer temerariamente sobre algún asunto oscuro, no sea que la verdad se descubra más tarde y, sin embargo, la odiemos por amor a nuestro error, aunque se nos demuestre que de ningún modo puede existir algo contrario a ella en los libros santos, ya del Antiguo como del Nuevo Testamento» (Del Génesis a la letra, lib. II, cap. XVII).

2) La ciència té la seva autonomia.
Si la ciència pot demostrar quelcom amb certesa, llavors són les Escritptures les que s'han de reinterpretar. Així ho diu Galileo:
al discutir los problemas naturales, no se debería partir de la autoridad de los pasajes de la Escritura, sino de la experiencia de los sentidos y de las demostraciones necesarias. Porque la Sagrada Escritura y la naturaleza proceden igualmente del Verbo divino, aquélla como dictado del Espíritu Santo, y ésta como la ejecutora perfectamente fiel de las órdenes de Dios
i com a suport de la seva opinió torna a citar St Agustí i dóna un argument de coherència sobre el fet de ser éssers racionals,  
St Agustí:  «Si ocurriera que la autoridad de las Sagradas Escrituras se mostrara en oposición con una razón manifiesta y segura, ello significaría que quien interpreta la Escritura no la comprende de manera conveniente; no es el sentido de la Escritura el que se opone a la verdad, sino el sentido que él ha querido atribuirle; lo que se opone a la Escritura, no es lo que en ella figura, sino lo que él mismo le atribuye, creyendo que eso constituía su sentido» (Epístola séptima, Ad Marcellinum).
Galileo: " No puedo creer que Dios nos haya dotado de sentidos, palabra e intelecto, y haya querido, despreciando la posible utilización de éstos, darnos por otro medio las informaciones que por aquéllos podamos adquirir, de tal modo que aun en aquellas conclusiones naturales que nos vienen dadas o por la experiencia o por las oportunas demostraciones, debemos negar su significado y razón.¨

L'autonomia de la ciència prové doncs del fet mateix que Déu ha creat el món, i a més ens ha donat uns sentits per observar-lo i una intel·ligència per entendre'l.  Com que la Bíblia i la natura provénen del mateix Déu no poden estar en contradicció, així doncs, quan la ciència demostra sense dubtes una cosa, llavors si aquesta cosa sembla contradictoria amb la Bíblia, és la nostra interpretació del text el que ha de canviar. Paradoxalment doncs, la ciència ens ajuda en la interpretació bíblica! 
No quiero decir con ello que no se deba tener una altísima consideración por los pasajes de la Sagrada Escritura. Así, cuando hayamos obtenido una certeza, dentro de las conclusiones naturales, debemos servirnos de esas conclusiones como de un medio perfectamente apto para una exposición verídica de esas Escrituras, y para la búsqueda del sentido que necesariamente se contiene en ellas, puesto que son perfectamente verdaderas y concuerdan con la verdad demostrada.
Com veiem, Galileo deia que cal tenir la Sagrada Escriptura en altíssima consideració. Si es Sagrades Escriptures són perfectament veritables i a la vegada han de concordar amb la veritat demostrada, com s'explica doncs la seva aparent contradicció? En el següent escrit veurem com Galileo intenta resoldre aquest problema.  

diumenge, 13 de setembre del 2009

Family Faith: topic of discussion

The number one goal in the Family Faith catechetical program for our 9-12 grades is to grow as christians by learning how to relate faith and life. We will do so by bringing our life into the light of the gospel, by participating in community services, and by discussing relevant topics.  And here comes the question: what are the most relevant and interesting topics to discuss with youth of 14-17 years old? Below there are four ideas we are planning to set as suggestions for them to choose from. Your comments are very much appreciated.

Justice: do we come across situations in which we would say "it-is-unfair"? how do we face injustice?  how did Jesus act for justice? are we unawarely supporting injustice situations? how justice and mercy relate to each other?...

Money: how important money is in our lives? how much is enough? are happiness and money closely related? is there a christina and non-christian way to spend it? What would Jesus say?...

Being honest: what is to live truthfully and honestly? are we honest with ourselves, our friends, and with God? what image do we give about ourselves? are white lies ok? What would Jesus say about this?...

The world we care:  not only we live in a the earth but we change it. What are the positive and negative things about this? What kind of relationship and responsibility should we have with our environment? what does the Bible say about it?... 

If you like to participate there is a poll at the bottom of the bloc's sidebar. We would also love to hear your comments and suggestions for interesting and relevant topics: what about health care, bible and science, family relationships, people with disabilities...


dimarts, 8 de setembre del 2009

Les raons de Galieo

introducció:
El 1613 Galileo va escriure una carta a la duquessa de Toscana explicant la seva opinió sobre la relació entre les Escriptures i la ciència. Tal com vam veure l'altre dia, al nucli de la disputa hi ha la qüestió de com conjugar el text de l'Antic Testament on Jossuè para el sol al mig del cel (Jos 10,12-14) i l'afirmació de Galileo de que el sol és al centre de la revolució de les òrbites celestes. En aquest escrit farem un breu excursus-homenatge a Galileu, i explicarem les raons científiques que tenia per defensar el sisteme heliocèntric i què deia de les raons dels seus oponents teòlegs. En el proxim escrit seguirem amb els seus arguments sobre interpretació bíblica.  


Homenatge a Galileo
Galileo es mereix entrar al llibre de la història al costat o al davant d'altres figures com Newton, Kepler o Einstein. Algunes de les seves contribucions són:
  • Descobreix l'isocronisme dels pèndols, és a dir que el temps d'occil·lació d'un pèndol només depèn de la llargada de la corda i no de la massa de l'objecte o de l'amplada de l'oscil.lació. Segons Vincenzo Viviani, el seu primer biògraf, Galileo se n'adonà d'això mirant com oscil·lava una làmpara a la catedral de Pisa.  
  • Estudia el moviment accelerat dels cossos fent experiments plans inclinats, el que el portarà a estudiar i a formular la llei de la caiguda dels cossos. Per mostrar que el temps de caiguda dels cossos no depen de la seva massa com deia Aristòtil, Galileo hauria fet caure des de la torre de Pisa dos boles del mateix material i different massa. Segons els historiadors actuals aquesta història que ens explica Viviani, seria més un experiment imaginari que Galileo hauria propossat que no una història real. 
  • Inventa la balança idrostàtica. Inventa una bomba d'aigua que funciona amb cavalls per la qual rep una patent del Senat de Venècia. Crea el compass geomètric i militar. Inventa un primitiu termòmetre. 
  • Construeix un telescopi de 8 augments i és recompensat pels Senat Venecià amb un salari i posició per vida a la universitat de Padua. Amb el telescopi observa les muntanyes de la lluna, descobreix els satèl·lits de Júpiter, els anells de Saturn i verifica les fases de Venus.
Les raons de Galileo
Galileo defensava la teoria de Copèrnic que posava  el sol ( i no la terra) al centre de les orbites celestes. Els motius de Galileo crec que es podrien resumir en dos:
  1. Si mirem el cel a la nit veiem que els planetes no estan sempre al costat de les mateixes estrelles, sinó que es van movent. Aquest moviment a través de les constel.lacions s'explica matemàticament més senzillament amb la teoria heliocèntrica de Copèrnic, que no amb la teoria geocèntrica, que ha de fer girar els planetes en epicicles, és a dir, en cercles centrats al voltant de l'òrbita principal centrada en la terra. Però és la bellesa matemàtica un argument suficient per defensar com a real un model sobre un altre? Si tot es reduís a això, no seria potser sensat, com van demanar alguns teòlegs de l'època, tractar el model heliocèntric només com una útil hipòtesi matemàtica, a canvi de salvar la manera d'entendre les Escriptures? Què en penseu?     
  2. L'argument definitiu a favor del sistema heliocèntric van ser però les fases de Venus. En el cas geocèntric venus només podria tenir fases minvants (menys de la mitat de l'esfera del planeta que ens mira està il·luminada) o creixents (més de la mitat il·luminada, com és el cas de la foto al bloc). Galileo, al observar que venus tenia un sistema complet de fases, va fer decantar definitivament la balança cap sistema heliocèntric. Per entendre millor on està la diferència podeu llegir i veure diagrames aqui. 
En el seguent escrit veurem com, segons Galileo, s'ha d'interpretar la Bíblia. 

Notes: 1) Galileo no sempre l'encertava però, per exemple defensava en contra de Kepler que les òrbites dels planetes eren circulars, quan de fet Kepler tenia raó al dir que eren el·líptiques.
2) Informació sobre Galileo podeu trobar-la aqui.