diumenge, 11 d’abril del 2010

La meva experiència al refugi pels sense sostre: cap lloc millor on estar.


- "Nosaltres els cristians, no només anirem al cel [si Déu vol], sinó que a més ja participem de la festa que allà ens trobarem"  Així és com intentava jo explicar-li a un amic meu l'experiència espiritual de descobrir -ja enmig nostre- Aquell que qui és sempre font de vida: el Pare del Cel, el Fill resuscitat, l'Esperit Sant, que mai deixa de fer feina.  És l'experiència de la proximitat del regne amorós de Déu; l'experiència del ja-aquí-però encara-no-completament, la qual és present d'alguna manera en tota vida cristiana. Constantment estem invitats a compartir i a créixer en l'Amor i la Vida de Déu. No em sembla que el meu amic m'acabés d'entendre, més aviat abans de despedir-nos va intentar punxar-me sugerint que el fet de ser voluntari aquella mateixa nit al refugi d'indigents de la meva parròquia hauria de ser com participar del cel, o no era això el que jo estava dient? I naturalment, això és el que jo deia. 

Fer de voluntari de nit al refugi per persones sense sostre durant era una de les experiències que jo mateix m'havia proposat de viure des de feia temps. Durant mesos però no havia trobat el moment oportú per fer-ho, així que quan va arribar el temps joiós de la quaresma vaig decidir no aplaçar-ho més i posar-ho entre el meus objectius per aquest temps litúrgic, la qual cosa volia dir que les excuses tipus estic-molt-ocupat no em servirien de res. Estic content d'haver-ho fet així, i de l'experiència anés molt bé.  

Al arribar al refugi vaig ser saludat pel Jim, que em va explicar les quatre normes bàsiques a seguir. Vam tenir uns moments per parlar i vaig conèxier que ell fa casi vint anys que és el responsable del refugi. Tot un exemple de compromís. 

Cap a les nou van arribar els homes i nosaltres vam treure una mica de menjar i vegudes. Després alguns d'ells es van posar a mirar la tele; feien la sèrie Law and Order. Jo llavors vaig treure un tauler d'escacs d'un armari i ben aviat em vaig trobar jugant amb un dels homes. Les dos partides que vam fer les vaig disfrutar molt, tant que no recordo quan va ser l'últim cop que m'ho vaig passar tant bé en una partida.


Cap a les onze vam tancar els llums i tothom es va posar al llit. No cal dir que jo casi no vaig dormir aquella nit. Sent com sóc una persona de son lleuger, i sent la meva primera nit allà, vaig notar tots els sorolls del dormitori, i el viatges que de tant en tant algú feia al lavabo. Cap a les dues de la matinada algú es va posar a escoltar música, així que amb cortesia se li va haver de dir que apagués l'aparell, que calia silenci. La nit va anar passant. Va ser-me fàcil entrar en l'espai de la pregària d''agraïment al Déu que ens estima. Vaig donar gràcies perquè en aquell moment estava justament en el millor lloc on podia ser. Un lloc bo, un lloc que era participar ja d'un trosset de cel. En aquest sentit em va recordar molt la meva experìencia en l'escoltisme. 
A les 5.30 del matí vam encendre els llums. No és de bojos despertar-se tant d'hora? A les 6.30 és aproximadament l'hora a la que venen a buscar els sense sostre i els porten, si volen, a un centre de dia. Vam esmorzar uns quant cereals amb llet i ben aviat van ser tots fora. Havia començat un nou dia. M'en vaig anar a casa amb tot de comentaris i idees de millores i coses a fer al refugi, però això seria ja el tema d'un altre escrit.  

Comentaris, pensaments? Sou tots benvinguts. 

diumenge, 4 d’abril del 2010

Bona pasqua a tothom: Los invitados de Diós

Bona Pasqua a tothom. Als que arriben els últims i als que arriben primers.  A tots Jesus Ressucitat  ens invita a participar de la seva vida. Com no podia ser d'altra manera torno a penjar el que escrivia fa segles St Joan Crisòstom. 
Los invitados de Dios

Aquel que es piadoso, quien ama al Señor, que venga y guste del encanto de esta fiesta. Quien ha sido un siervo fiel, que entre con alegría en el gozo de su Maestro. Quien ha llevado el peso del ayuno, que venga y cobre su dinero.

Quien haya trabajado desde la primera hora, recibirá hoy el salario justo; quien haya venido a la hora tercia, se regocijará en la acción de gracias; quien haya llegado sólo después de la hora sexta, puede acercarse sin temor, que no será perjudicado; si alguien ha tardado hasta la hora nona, podrá venir sin ninguna vacilación; el obrero de la undécima hora no sufrirá por su retraso.

Porque el Señor es liberal: recibe al último como al primero; concede el descanso al obrero de la undécima hora como a aquel que se puso a trabajar desde el amanecer. Da su gracia al último y colma al primero; da a éste sin olvidar a aquel; no mira sólo la obra, sino que penetra la intención.

Entrad todos en el gozo de vuestro Maestro: primeros y segundos, recibid la recompensa; ricos y pobres, cantad al unísono; abstinentes u ociosos, festejad este día; que hayáis ayunado o no, ¡regocijaos hoy!

El banquete está listo; venid, pues, todos. El ternero cebado, servido está; todos serán saciados. Comed deliciosamente en el banquete de la fe; venid y tomad las riquezas de la bondad.

Que nadie llore su pobreza: se nos ha abierto a todos el reino; que nadie deplore sus pecados: el perdón se ha levantado de la tumba; que nadie tema a la muerte: la del Señor nos ha hecho libres; él la ha vencido cuando ella le tenía encadenado; lanzó en el pavor a quienes habían tocado su carne.

Isaías lo había previsto, gritando a los cuatro vientos: «El infierno se estremece al salir a tu encuentro» (Is 14,9). Se estremeció porque fue vencido; se entristeció porque fue burlado. El infierno tomó un cuerpo, y se encontró ante Dios; tomó la tierra y encontró el cielo; tomó lo visible, para caer en lo invisible.

«Muerte, ¿dónde está tu victoria?
Muerte, ¿dónde está tu aguijón?»
(1 Cor 15,55)

Cristo ha resucitado y tú has sido vencida. Cristo ha resucitado y los demonios han caído; Cristo ha resucitado y los ángeles están alegres; Cristo ha resucitado y todos los muertos dejan la tumba. Sí, Cristo ha resucitado de entre los muertos, primicias de quienes duermen.

¡A él, gloria y poder por los siglos de los siglos! Amén