dimarts, 27 d’agost del 2013

Jesús a Pere: m'estimes com amic, o m'estimes com Déu estima?

La Ronit, la guia del pelegrinatge a Terra Santa, 
explicant la diferència entre phileo i àgape. 
Aquest apunt va sobre la interpretació del dialèg que Jesús resucitat té amb Pere, i en particular sobre la paraula que Jesús utilitza per dir "m'estimes?". És una reflexió que sorgeix d'un comentari de la guia del pelegrinatge que he fet a Terra Santa.


El text

El text que ens interessa llegeix així:
Jesús va preguntar a Simó Pere:
– Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
– Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
– Pastura les meves ovelles.
(Jn 21,15-17, BCI)

El problema

La versió en català del diàleg entre Pere i Jesus no permet veure, per manca de vocabulari, que Jesús utilitza dues paraules diferents per dir estimar: phileo i àgape.

En el grec clàssic, àgape fa referència a l'amor sacrificial, un amor sovint relacionat amb el compromís o amb el deure, un amor desinteressat. Phileo, per contra, fa referència l'interès o afecte especial que tenim envers algú amb qui ens hem associat, o que ens és proper, és l'afecte entre amics.

Normalment es diu que àgape és la forma d'amor més alta, és l'amor amb que Déu estima. Per exemple, àgape és la paraula que Joan utilitza quan diu que Déu és amor, o la que trobem quan Jesús ens demana d'estimar els nostres enemics. No podem estimar (com amics, phileo) els nostres enemics. Només els podem estimar amb l'amor sacrificial d'àgape.

Un cop explicat això el diàleg queda així:

Jesús: m'estimes? (àgape)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)
 
Jesús: m'estimes? (àgape)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)
 
Jesús: m'estimes? (phileo)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)

Parem-nos aquí doncs uns moments a pair o reflexionar sobre el que acabem de llegir.
Quina implicació te l'ús d'aquestes dues paraules?

Interpretacions

Possibles interpretacions:

A) Jesús demana a Pere si se l'estima tal com Déu estima, amb l'amor més elevat, sacrificial, però Pere, potser perquè encara afectat per haver negat Jesús tres vegades, només pot dir a Jesús que l'estima com amic. Finalment Jesús baixa al nivell de Pere i li pregunta si se l'estima com amic. Quan Pere li diu que sí, Jesús es mostra satisfet amb aquesta resposta.

B) Pere troba que la pregunta de Jesús "m'estimes?" utilitzant àgape, és una mica freda, massa enfocada sobre el sentit del deure, i prefereix respondre amb el verb phileo, que fa una referència a una estimació més afectiva, més personal.

C) Les diferències entre phileo i àgape són molt clares en el grec clàssic de Plató i Aristòtil, però en el grec Koiné de l'època de Jesús les dos paraules gairebé s'utilitzen com a sinònims. En aquest cas les diferències de significat serien mínimes, questions de matisos molt poc significatius.

[ A : Hironside comentary,  B: Trench,  C:  F.F Bruce ]

Defensa de l'opció C: a la pràctica phileo i àgape volen dir el mateix

Seguint David Regan podem estudiar l'us dels dos termes:

  • En la versió dels setanta, phileo i àgape s'utilitzen per traduir la mateixa paraula hebrea, per exemple a la història de Josep, on Jacob se estima Josep preferencialment (Gn 37,3-4) 
  • La paraula àgape no necessàriament vol dir un amor elevat, per exemple, a la segona carta de Timoteu s'utilitza àgape per signficar l'amor a aquest món enlloc de per la causa de l'evangeli.  
  • L'evangeli de Joan utilitza agape i phileo de manera intercanviable. Per exemple, el "Pare estima el Fill" (àgape Jn 3:35, phileo Jn 5:20), o quan parla del deixeble que Jesús estimava (àgape, Jn 13:23; 19:26, 21:7, phileo Jn 20:2). 

En conclusió no està clar que les diferències entre phileo i àgape siguin gaire rellevants. Potser són tan poc importants com el fet que Jesús a la primera resposta diu "Pastura els meus anyells" mentre que a la segona i tercera resposta diu "Pastura les meves ovelles".  Encara que anyells i ovelles no siguin exactament el mateix, actuen a la pràctica com a sinònims en el text, i fins ara no he vist que ningú en tregui conclusions teològiques d'això. De manera similar pot passar amb phileo/àgape, que encara que potser tinguin diferències de matís, segurament es pot defensar que a la pràctica actuen de manera bastant sinònima en el text. Si teniu opinions diferents però, són benvingudes.

A vegades saber grec és molt útil (vegeu el meu article "Que les dones es cobreixin el cap, com els homes es cobreixen els testicles" ) altres vegades, el fet que alguns volguem demostrar que saber grec serveix per alguna cosa pot fer posar massa ènfasi en els matisos i perdre'ns la part important del que s'ha d'entendre.

Allò que és important del text

Pere va negar Jesús tres vegades fins i tot després de d'afirmar, que ell, encara que tots els altres deixebles abandonéssin el Senyor, ell mai ho faria. (Mt 26, 31-35). Jesus ara li pregunta, m’estimes més que aquests? 

Com tots els altres deixebles Pere ha abandonat Jesús, i encara més, l'ha traït tres vegades.
Jesús ara busca perdonar Pere de manera que pugui portar endavant la seva missió. No se m'acut manera millor de refer la relació entre Pere i Jesús que la manera amb que Jesús ho fa. El passatge és d'una força increible, Jesus perguntant-li a Pere, des de l'amor, tres vegades, com tres vegades el va negar, si Pere se l'estima, i a cada resposta encarregar-li que pasturi les seves ovelles.

Si vosaltres haguéssiu trobat una manera millor de fer-ho, si us plau, escriviu-ho al blog.


Gràcies!  
Aquest estiu encara queden uns quants articles sobre Terra Santa. Espero que us agradin. Ja sabeu que els vostres comentaris sempre son benvinguts. Gràcies per haber llegit tot l'article! 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Viatge a Terra Santa: algunes fotos I

Primera Ronda de fotos de Terra Santa, paissatges exteriors
La ciutat de Jerusalem



El dommo de la Roca


Minaret a Betlem

Casa a Jerusalem de nit

El mur de les lamentacions

Escoltant la guia al barri jueu de Safed (Tzfat)

Mar de Tiberíades
Espero que les fotos us hagin agradat. Si les voleu fer servir, envieu-me un email. Penseu que tenen drets d'autor. D'aquí uns dies, més fotos. :-)

dilluns, 5 d’agost del 2013

Viatge a Terra Santa: Turisme vs Pelegrinatge


Turistes i pelegrins -em sembla a mi- anem barrejats a terra santa: viatgem amb els mateixos avions, dormim als mateixos hotels i visitem els mateixos llocs emblematics. Si fem pràcticament el mateix, llavors la diferència potser no és una questió d'acció sinó de motivació i espectatives.

Podríem dir que el pelegrí fa el viatge per motius religiosos. La causa del viatge, és l'acció de l'Esperit Sant, que ens posa en acció i fa que sortim de nosaltres mateixos a l'escolta de la crida de Déu en un lloc concret.

La situació és semblant a la dels primers missioners i missioners cristians, dels segles I i II. Aquests missioners utilitzaven per viatjar les estructures de l'Imperi Romà, anant pels mateixos camins, hostals i comerços que els soldats o els mercaders. La seva motivació però no era el comerç o els assumptes militars, sinó que cridats per l'Esperit s'aventuraven als confins de la terra per a proclamar i viure la bona notícia.

La motivació principal pel turista, en canvi, em sembla que és viure una experiència. És veure aquelles vistes excepcionals, o experimentar les diferencies culturals, o les culinaries, o viure tot allò típic o especial del lloc que es va visitar. En definitiva, descobrir un món diferent i amb això emportar-se un experiència, un record.

Com que les motivacions pel turista i pel pelegrí són diferents, també ho són les espectatives. En la sèrie  "Oh Europa" per exemple, on un grup de turistes catalans viatjaven per Europa, sempre n'hi havia algun que dia respecte algun monument o atracció turística "me la imaginava més gran!".  Com que l'experiència sensorial és important podem quedar desmotivats com a turistes, si les vistes no són tant maques, o l'experiència culinària no és res més que el que podries trobar al costat de casa.

Hi ha un blogaire amerià: Tourists throw money into their travel, and get what they want. Pilgrims throw themselves into their travel, and want what they get. Que es podria traduir per: els turistes posen diners al seu viatge, i obtenen el que volen. El pelegrins es donen ells al seu viatge, i volen el que obtenen.

Tots som una mica turistes i una mica pelegrins. Jo, en el meu viatge a terra santa vull anar-hi amb les expectatives en suspens. La realitat que trobi és la que vull viure, i deixar que aquesta relació amb la realtitat i amb el Déu que es mostra i s'amaga, em transformi.

dijous, 1 d’agost del 2013

Viatge a Terra Santa, dies previs.

Primer article de la sèrie Tera Santa

Finalment m'en vaig a Terra Santa. Feia molt temps que volia anar-hi, i al final m'he decidit que aquest any -en que canvio de feina- és l'any que toca fer-ho. Després de setmanes infroctuoses de búsqueda, he aconseguit trobar un grup prou interessant per apuntar-m'hi; a més em permeten compartir habitació, cosa que era una condició necessària per a reduir costos. 

Quan ja ho tenia tot emparaulat arribo a casa i veig un programa a Tv3 sobre els efectes de la crisi, amb entrevistes a tot de joves adults que han estan buscant desesperadamnet feina, pensant en emigrar. Alguns han perdut la casa o estan a punt de perdre-la, amb les opcions d'acabar a casa els pares o al carrer. 

L'economia està fatal a España. Molts han de pasar el mes amb uns pocs euros i amb ajudes de familiars i institucions. Total, que al final m'acabo preguntant si és ètic que em gasti tants diners en aquest viatge. 

Sé que alguns em diuen que els diners són meus ( bé me'ls he guanyat no? ) i que en puc fer el que vulgui. Però això és una bestiesa. Els meus diners no són meus, sinò de Déu. Com la meva vida no és meva, sino del Pare. I jo la hi ofereix-ho lliurement. Llavors la pregunta és: 'què he fer amb els diners que Déu ha posat a les meves mans? Com els administro?' 

Déu actua de manera estranya, acompanyant-nos en la nostra vida i cuidant-nos amb infinita paciència. Penso que el desig de fa anys d'anar a Terra Santa, és un desig que vé de Déu. No necessàriament aquest pelegrinatge ha d'estar en contradicció amb la meva opció pels pobres i per la classe obrera. Hi ha el risc de que m'equivoqui, és cert, però penso que en aquest moment del meu creixement personal, el mes probable és que anar a Terra Santa formi part del pla de Déu per a mi. El programa de tv3 m'ha fet adonar però de que no m'he d'oblidar dels pobres. Dóno gràcies a Déu, perquè així ha preparat el meu cor per passar de fer un viatge a fer un pelegrinatge. 

Resumint doncs, em fa il·lusió aquest viatge. Amb els diners de Déu me'n vaig com a pelegrí a Terra Santa. Caminaré per on Jesús va caminar. Per on va viure, i morir, i ressuscitar. Vull anar-hi amb la ment oberta, perquè seguint les seves passes em converteixi eun millor deixeble. :-)

Maig 2013