dissabte, 24 de setembre del 2011

Història de l'Ordre de la Mercè

El meu nom és Mercè. A mi m’agrada perquè és el nom de la meva àvia i perquè és la Patrona de Barcelona, la meva ciutat. Ara us explicaré l’origen d’aquest nom i el seu significat.

L’origen del nom el dec a un home que es deia Pere Nolasc, que va viure cap a l’any 1200. En aquell temps hi havia molta gent que estava captiva pels pirates i els portaven al nord d’Africa. Hi havia molt de patiment en totes aquelles famílies afectades. Llavors un comercial que es deia Pere Nolasc, va voler fer alguna cosa per ayudar als captius. Amb alguns companys, van ajuntar els seus diners per fer viatges cap a les terres del moros per negociar amb ells i poder alliberar alguns captius.

Aviat es varen acabar els diners, així que varen decidir anar a les esglèsies i formar confradies per demanar “L ‘Almoina dels captius”. Llavors ells varen poder tornar a negociar més alliberaments. Però al cap d’un temps ja casi no hi havien donacions i Pere Nolasc no sabia com aconseguir més diners. Va està un temps de reflexció i de pregaria, i una nit va tenir una visió de la Mare de Déu que li va encomanar que fundés l’Orde de la Mercè i que demanés suport a l’església i al Rei. Quant Pere ho va explicar al Rei Jaume I el Conqueridor, aquest l’hi va respondre que havia tingut un somni semblant.

El 10 d’agost de 1218 es va fundà el nou Orde a la catedral de Barcelona, amb el nom de l’Orde de la Mercè dels captius , Orde de Santa Eulalia i orde dels Mercedaris. L’Orde dels mercedaris havien de complir els vots de pobresa, de castedat, d’obediència, i el d’entregar-se com a hostatges o donar la propia vida a canvi dels captius si les negociacions i pagaments dels rescats no havien donat resultat. Es calcula que varen ser alliberats uns 60.000 captius.

Avui dia L’Orde dels Mercedaris es dedica principalment als presos, donant-los acolliment i recolzament quant surten de la presó. També ajuda als refugiats, els joves marginats i altres persones necessitades .

Com veieu es un goig dir-me Mercè i espero està a l’altura d’aquest nom.

Escrit per Mercè Miret,
col·laboradora del blog. Gràcies Mercè!
bibliografia: a) La Mare de Déu de la Mercè, llibre de Josep Lligades b) wikipedia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada