dissabte, 29 d’octubre del 2011

Déu en forma de dona. Crist en forma de dona

Cap d'una Dona. Sebastiano del Piombo
Quan Jesús es posa a ensenyar sobre el Regne de Déu ho fa amb una pedagogia exquisita. En les seves paràboles no s'oblida de les dones, sinó que també les fa protagonistes. Així en Mateu trobem aquestes dues paràboles, una darrere de l'altra:
Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: a mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .(Mt 13,31-32,BCI)
Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar. (Mt 13,33)
Les dues paràboles vénen a explicar-nos una mateixa cosa sobre el Regne de Déu. Perquè doncs n'hi ha dues? Una possible resposta és que Jesús té en compte les dones que l'estant escoltant. Si primer posa un exemple amb un home de protagonista, després en posa un altre amb una dona al capdavant.

Amb això aprenem dos coses.

La primera és que Jesus mirava de fer-se pròxim a les persones també en els exemples que buscava per donar-nos la bona notícia del Regne de Déu. Diguem-ne que intentava explicar-se a partir d'allò que és quotidià i amb el què ens podem relacionar. I com que dones i homes tenien diferents ambients de treball potser posant exemples més pròxims a cadascun d'ells els ajudava a entendre millor el que volia dir.

La segona cosa que aprenem i és la següent: pel fet de tenir dos exemples equivalents Jesus ens està dient que la masculinitat o feminitat dels personatges o del context no és important. No és el punt en el que ens hem de fixar. L'autèntic protagonista de la paràbola és el Regne de Déu i no l'home o la dona, o el contex masculí o femení de la paràbola. Tenint dos paraboles paral.leles ens ajuda a destriar el gra de la palla, a entendre millor què és el que Jesus ens vol dir,  que d'alguna manera el Regne de Déu és com allò que sembla petit o insignificant però que fa que tota la realitat es transformi en allò que ens és bo i necessari.

Mirem ara un altre cas encara més interessant en el que que trobem dos paràboles equivalents, una darrere l'altra. Són les paràboles del bon pastor i de la moneda perduda.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
     Quin home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"? Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
     O bé, quina dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"? Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix. (Lc 15,3-10, ~BCI)

Tal com diu la BCI a peu de pàgina, la imatge del pastor i el seu ramat és molt freqüent en l'Antic Testament per parlar de la relació de Déu i el seu poble. El bon pastor de la paràbola és doncs una manera de representar Déu, un Déu que vé al nostre encontre. Ara bé, com que Jesús ens posa de seguida una altra paràbola semblant, la de la dona i la moneda perduda, si apliquem l'equivalència entre paràboles tenim que la dona que busca la moneda perduda és també una representació de Déu.

El bon pastor però no només és una imatge de Déu, sinó també és una imatge de Jesucrist que vé al nostre encontre. Aquesta és una imatge que ja es va aplicar a Jesus des dels temps antics, des de quan els cristians estavem a les catacumbes. Ja en aquells temps trobem representacions de Jesús portant una ovella a coll com la que veieu a l'esquerra, que és més moderna.

Bé doncs, si apliquem els mateix principi d'equivalència entre les paraboles que Jesús ens dona, llavors la dona que busca la moneda perduda també és una imatge de Jesús, el Crist. Tant imatge com el pastor, perquè el que volem representar no és la masculinitat o feminitat de Jesus, o de Déu, sinó el seu amor i la cura que té de nosaltres.

I am això us deixo per avui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada