dilluns, 23 de gener de 2012

Pensant l'universalisme: biblia amunt, bíblia avall

L'altre dia vaig començar a tractar el tema de la reconciliació universal a partir de les tres proposicions de Talbot, les quals no es poden afirmar totes simultàniament. Les tres proposicions, simplificades, son:
  1. Déu vol que tothom se salvi
  2. Déu és capaç de salvar aquells que ell vol que se salvin
  3. Algunes persones seràn definitivament separades de Déu. 

Les tres proposicions ténen suport bíblic! Fixem-nos-hi amb alguns exemples:

  • Déu vol que tothom se salvi
Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. (1 Timoteu 2:4) 
No és que el senyor retardi el compliment de la seva promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. (2 Pere 3:9)   

  • Déu és capaç de salvar aquells que ell vol que se salvin
El nostre Déu és al cel i fa tot el que ell es proposa (Salm 115:3)
Tingueu seny i mediteu-ho al vostre cor! Recordeu els fets antics: Jo sóc Déu; no n'hi ha cap com jo. Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. (Isaïes 46:8b-10)

  • Algunes persones seràn definitivament separades de Déu.
Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la persó, i no et vam assistir? Ell els constetarà: Us ho asseguro, tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. (Mt 25:44-46)
El Senyor es manifestarà. Vindrà des del cel acompanyat dels seus àngels poderosos i enmig d'un foc ardent, per demanar comptes als que no reconeixen Déu ni accepten l'evangeli de Jesus, nostre senyor. El seu càstig serà la perdició etèrna, allunyats de la presència del senyor i de la seva gloriosa majestat. (Tessalonicencs 1:7b-9) 

Naturalment això només és una sel·lecció de textos i en podeu trobar d'altres per cada un dels punts, com podeu comprovar a la nota final de post.

Així doncs, si volem mantenir un discurs coherent sobre Déu, ens trobem en la situació d'haver de triar dos de les tres proposicions de Talbbot, mentre que a la vegada totes elles tenen suport bíblic.

En aquest punt tenim dues opcions que no són totalment excloents: la primera és de solucionar el problema dels textos bíblics amb més Bíblia, buscant arguments interns per reinterpretar els textos, de manera que no impliquin alguna de les proposicions en conflicte. La segona opció és fer servir arguments meta-bíblics, com veure què és el que encaixa millor amb la doctrina, la tradició.

De tot això i també de quin paper en juga la llibertat humana, en parlarem en els pròxims episodis!

Bé, fins aquí el que volia dir avui!
-


Mes textos pels tres casos. 1- Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que no m'agrada la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. (Ez 33:11) 2-; En Crist hem rebut la nostra part en l'herència; ens hi havia designat el designi d'aquell que tot ho du a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. (Efesis 1,11) 3- En canvi per als qui no creuen, "la pedra rebutjada pels constructors és la pedra principal, i és pedra d'ensopec i roc que fa caure"; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. (1 Pe 2:7-8) 3-Sapigueu-ho bé: cap immoral, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu. (Ef 5:5) 1-2-Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. (Col 1:20), etc, etc 


Cap comentari:

Publica un comentari