divendres, 28 d’agost de 2009

El cas Galileo: científic i cristià

Introducció

Hi ha persones que quan em poso a parlar sobre temes de fe em surten amb la pregunta: tu que ets científic, com pots ser que siguis cristià? No són coses contradictòries? A vegades fins i tot acaba sortint Galileo a la conversa. A mi em sembla que és una pregunta interessant i ben vàlida i que en la majoria dels casos la clau de la questió es redueix a una pregunta més senzilla: és compatible el que la Bília i la ciència diuen sobre el món?

Heus aquí doncs que hem arribat al reialme de la interpretació bíblica, potser un dels punts claus de la relació entre ciència i teologia. La meva idea és explicar en uns quants escrits la opinió que Galileo tenia sobre el tema, a partir de la carta que va enviar a la duquesa de Toscana el 1613. Penseu que ell a part de científic també era cristià, així que és interessant veure el que pensava. La idea es que aquests escrits després formin part d'un dossier més gran sobre interpretació bíblica.

El problema: Josuè fa parar el Sol.

Pel que fa a la interpretació bíblica, hi ha un text que sempre anirà associat amb Galileo perquè va ser al centre de la polèmica que va portar-lo a passar els últims anys de la seva vida en arrest domiciliari. És un text de l'Antic testament que diu el següent:

El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:
--Sol, detura't a Gabaon!
I tu, lluna, a la vall d'Aialon!
 I el sol es deturà,
i la lluna es va parar,
mentre el poble castigava els enemics.
Així ho diu el Llibre del Just.
El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.  Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d'un home. I és que ell mateix combatia a favor d'Israel. (BCI, Jos 10,12-14)

Per alguns ( o molts ) dels teòlegs de l'època aquest fragment estava en contradicció amb el que Galieo deia sobre el sol:

Saben que mis estudios de astronomia y de filosofia me han llevado a afirmar, con relación a la constitución del mundo que el Sol, sin cambiar de lugar, permanece situado en el centro de la revolución de las órbitas celestes, y que la Tierra gira sobre sí misma y se desplaza en torno del Sol.  (carta a la duquessa de Toscana) 

Encara que segurament avui en dia ningú defensi que és el sol que gira al voltant de la terra, si que em sembla que hi ha gent disposada a defensar, a partir d'aquest fragment, que Bíblia i ciència són incompatibles. Espero que tant els que penseu així com els que no seguiu conectats al bloc i si us bé de gust feu comentaris, potser per a tots hi haurà sorpreses. 

En els següents escrits mirarem quins arguments tenia Galileo per defensar que la Terra donava voltes al Sol i com defensava que això era compatible amb la Bíblia i amb el fet de ser cristià. 
 
Nota1: En català és més normatiu utilitzar Galileu que Galileo, tot i això m'he inclinat utilitzar el seu nom tal i com s'escriu en l'original Italià. Nota2: La carta a la que vaig referencia en totes les cites la podeu trobar en angles aqui i en castella aqui. En català no l'he trobat i és per això que la cito en castellà. 

diumenge, 23 d’agost de 2009

Curiositats en grec: sobre no agenollar-se els diumenges

La meva traducció del canon 20 del Concili de Nicea 325dc


Canon 20:
Sobre la no necessitat d'agenollar-se els diumenges o durant els cinquanta dies [ de Pentecosta ]

A causa de que alguns s'agenollen durant el diumenge o durant els cinquanta dies [ de Pentecosta i ], en nom de que totes les coses a totes les parròquies s'observin de la mateixa manera, el sant concili pensa que estant drets [ és com ] s'ha de donar gloria [pregar ] al Senyor.

---
Com veieu l'argument del concili és uniformitzar la pràctica religiosa a totes les parroquies (que en el contex grec vol dir diòcesis). Malgrat això Tertulià o St Agustí dónen altres raons més teològiques per aquesta pràctica. Ells defensen que és una mostra de l'alegria i de la llibertat que sorgeix de la resurrecció.

Aquesta pràctica de no agenollar-se encara és present a les misses catòliques de ritu Bizantí, i crec que, en general, a la líturgia oriental. Segons Hefele no totes les parròquies van acceptar la norma del concili, sembla que basant-se en que Pau havia pregat agenollat durant el temps de Pentecosta.

Impressions, comentaris, sorpreses?

diumenge, 16 d’agost de 2009

Curiositats en grec: contra natura

A la carta als Romans hi ha un moment on Sant Pau comenta la situació del poble d'Israel després de que molts jueus no reconeguésssin Jesús com el Messies i en canvi alguns pagans sí. És un text amb una imatgeria potent. Veiem que Israel és una olivera bona, de la qual s'han tallat algunes branques que són els jueus que no reconèixen Jesus com el Messies, però al final aquests seràn recuperats. En aquest imatgeria els cristians d'origen no jueu són branques d'olivera bordes empeltats per Déu a Israel contra les lleis naturals.
¨És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels.[...] Déu té poder per a tornar-los a empeltar. Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.¨ Rm 11,17ss

Fixeu-vos que curiós, Déu actua contra les lleis naturals. La paraula grega que es fa servir en aquest context és παρὰ φύσιν (para = a part, physin= natural), d'on vé la paraula física. I com que Déu és bo, el seu actuar antinatural no pot tenir una connotació moral negativa. Curiosament aquestes mateixes paraules són les que utilitza sant Pau quan descriu les relacions homoeròtiques uns capítols més amunt en la mateixa carta, Rm 1,26, traduides a la BCI per contra natura. Potser tot això ens hauria de fer pensar que, independentment de les opinions que l'apòstol expressi en altres llocs, interpretar "contra natura" de forma judicativa enlloc de descriptiva és erroni.

Contra natura doncs seria un adjectiu descriptiu, més que no pas valoratiu. Fins i tot Déu en la seva bona saviesa actua contra les lleis naturals. Per altra banda a mida que passen els segles els nostres coneixements de ciències naturals augmenten, de manera que la descripció de Pau a Rm 1,26 podria ser fins i tot equivocada.

Finalment, ampliant una mica més el tema, com a societat nosaltres constantment actuem contra les lleis naturals, contruim pantans, creem vacunes, etc. I això a vegades porta reaccions. Fixeu-vos en el que ben desafortunadament va dir el papa Lleó XII el 1829: "qualsevol que recorri a la vacuna deixa de ser fill de Déu, ... La varicela és un judici de Déu..., la vacuna és un desafiament llançat al cel¨ [Abel Jeannier, 1968, revista francesa Proyect] . Estaria pensant que la vacuna anava contra les lleis naturals?

dilluns, 10 d’agost de 2009

Curiositats en grec: Jn 20:21 enviar o enviar ?

Com el pare m'ha enviat a mi, jo també us envio a vosaltres. Jn 20:21 Aquí versió grega:
καθὼς ἀπέσταλκέν με ὁ πατήρ, κἀγὼ πέμπω ὑμᾶς,
on veiem que la paraula enviar és diferent quan és el Pare que envia Jesús (apostolo) que quan Jesús ens envia a nosaltres (pempo), voldrà dir això alguna cosa?