dimarts, 11 d’octubre de 2011

Ordinatio Sacerdotalis: no pas infal.lible

Des de la definicició de la infal·libilitat papal (1870) els únics dos dogmes definits "ex-cathedra" pel papa han estat el dogma de la Immaculada Concepció de Maria i el dogma de l'Assumpció al cel de Maria.

Aquest és el consens dels teòlegs. Què passa doncs amb la declaració Ordinatio Sacerdotalis, on el papa declara que l'Església no pot ordenar dones capellans, és aquesta una declaració infal·lible? La resposta és que no, i ho veurem comparant diversos aspectes d'aquest cas amb el cas dels dogmes marians.


Llenguatge de la declaració
Amb l'autoriat de nostre Senyor Jesucrist, amb la dels benaurats apòstols Pere i Pau, i amb la nostra, definim, afirmem i pronunciem que la doctrina que sosté que la Santíssima Verge Maria, desde el primer instant de la seva concepció, per un privilegi singular i gràcia de Déu Omnipotent, en atenció als merit de Jesuscrist, salvador del gènere humà, va ser preservada de tota taca del pecat original, ha estat revelada per Déu, i per tant ha de ser creguda fermament i constantment per tots els fidels. (Pius IX, Butlla Ineffabilis Deus, 1854) 
Amb l'autoriat de nostre Senyor Jesucrist, amb dels benaurats apòstols Pere i Pau, i amb la nostra, pronunciem, declarem, i definim ser dogma revelat divinament que la Inmaculada Mare de Déu, sempre verge Maria, havent completat el curs de la seva vida terrenal, va ser assumida en cos i ànima a la glòria celestial. (Pius XII Munificentissimus Deus, 1950)
En virtut del meu ministeri de confirmar en la fe als germans (cf Lc, 22,32), declaro que la Iglesia no té de cap manera la facultat de conferir l'ordenació sacerdotal a les dones, i que aquest dictamen ha de ser considerat com a definitiu per tots els fidels de l'Església (Joan Pau II, Ordinatio Sacerdotalis, 1994)
El primer que sorpren del llenguatge és que els paper Pius IX i Pius XII fan servir el plural en la seva declaració infal·lible. Això no és una questió poètica, sinó que significa que parlen amb l'autoriat i en nom de tots els papes. En constrast, Joan Pau II, fent servir el singular, ens dona a entendre que l'autoritat amb la qual parla en aquest cas és inferior a la de les declaracions dogmatiques dels altres papes.

A qui es dirigeix el papa?

Quan els papes Pius IX i Pius XII van fer les seves declaracions dogmàtiques van utilitzar els documents de màxim nivell en l'eslgésia en els seus corresponents moments: la butlla papal i les constitucions. En aquests documents el papa tracta assumptes de gran importància i es dirigeix a tots els fidels. En contrast, Joan Pau II va escollir fer la seva declaració en un document de menys rang, una carta dirigida no a tots els fidels sinó als bisbes. Sembla estrany que si la intenció fos de definir un dogma, la cosa es faci en un document com aquest.

------------

A la vista de les precisions anteriors sembla probable que la declaració del papa es pugui considerar fal·lible. És a dir, el papa ens exposa de manera fal·lible la seva convicció de que s'ha de considerar infal·lible l'ensenyament que diu que les dones no es poden ordenar capellans. Aquest és un matís important i estaria bé poder confirmar si aquesta és la interpretació oficial.

Afortunadament ho podem fer. Aquesta és la opinió de la Congregació de la Doctrina de la Fe, que, responent a un dubte sobre com s'ha d'interpretar Ordinatio Sacerdotalis, ens diu que el fet que les dones no es puguin ordenar capellà és una doctrina infal·lible del magisteri ordinari (tipus II en aquest post) i no pas una declaració infal·lible del papa.
Aquesta doctrina requereix un assentiment definitiu, ja que, fonamentada en la Paraula de Déu escrita i constantment conservada i aplicada en la Tradició de l'Església des del principi, ha estat proposada infal·liblement pel magisteri ordinari i universal ( LG 25,2). En conseqüència, en les circumstàncies actuala, el Summe Pontífex, al exercir el seu ministeri de confirmar en la fe els germans (Lc 22,32) ha proposat la mateixa doctrina en una declaració formal, afirmant explícitment el que sempre in en totes parts y per tots els fiels s'ha de mantenir, en quant al dipòsit de la fe. (Ratzinger, Ad Dubium, 1995, subratllat meu)  
Per si no quedés clar, el cardenal Ratzinger, actual papa, encara va escriure clarificant aquesta resposta, i ens diu el següent:
A la carta, tal com explica la resposta de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el Pontífex Romà, tenint en compte les circumstàncies actuals, ha confirmat el mateix ensenyament amb una declaració formal [...] En aquest cas, un acte del magisteri ordinari del Papa, en ell mateix no infal·lible, dóna testimoni de la infal·libilitat de l'ensenyament d'una doctrina que l'Església ja posseix. (Ratzinger, comentari sobre Ad Dubium, 1995)
Així que finalment hem trobat la perla en el cistell. L'ensenyament de la jerarquia de l'Església és que la no capacitat de l'Església per ordenar dones capellà NO és un dogma definit infal·liblement pel papa, sinó que és un ensenyament infal·lible del magisteri ordinari de l'Església.

Ara bé, la Congregació per la Doctrina de la Fe, no genera documents infal·libles, i podria passar que estigues equivocada.



En parlarem més en el pròxim capítol. 

Cap comentari:

Publica un comentari