Cartoon of the day

Galileo llegeix la bíblia II

introducció:

Seguint amb la sèrie sobre Bíblia i Ciència, avui veurem com Galileo reinterpreta el text on Josuè fa parar el sol (Jos 10,12-14), de manera que afavoreixi més aviat la hipòtesi heliocèntrica (la terra gira al voltant del Sol) que la geocèntrica (el sol gira al voltant de la terra). 

Argument principal : el dia es tornaria més curt.

L'argument principal de Galileo és que si el Sol es para, el dia enlloc de tornar-se més llarg es torna més curt. Això es pot entrendre de la següent manera. En el sitema geocèntric de Ptolomeu, les estrelles estarien en una boveda fixa = firmament, la qual giraria al voltant de la terra. El sol i els planetes no estarien fixes en aquest firmament sinó que són arrossegats per ell. En aquest esquema el moviment propi dels planetes i del sol fa que canvii la seva posició respecte al fons de les estrelles. Resulta que el moviment propi del sol  es de oest a est, és a dir en contra l'arrossegament del firmament. Si el sol es para, llavors el sol es mouria tal i com es mouen les estrelles, i es pondria uns minuts abans del que es pondria si s'estigués movent. Així ho explica Galileo:

Si los movimientos celestes se adecuan a la concepción de Ptolomeo, tal cosa de ningún modo puede producirse: en efecto, puesto que el movimiento del Sol se efectúa de occidente a oriente, es decir, en sentido inverso al movimiento del primer móvil, que se efectúa de oriente a occidente, y que es causa del día y de la noche, se comprende que, si el movimiento verdadero y propio del Sol cesara, el día sería más corto y no más largo, y que a la inversa, si se quiere que el Sol permanezca sobre el horizonte durante un cierto tiempo en el mismo lugar sin declinar hacia occidente, correspondería acelerar su movimiento hasta el punto en que se equipare con el del primer móvil, lo que significaría acelerar en 360 veces su movimiento habitual.

Argument secundari: el sol al bell mig del cel

Galileo també argumenta que, segons els estudiosos de l'època (Cayetano, Magaglianes), Josuè va parar el sol quan ja era vespre i no quan era migdia. Això es deduiria analitzant tot el que Jossuè hauria de fer aquell dia abans de parar el sol, i que no donaria temps material de realitzar-se només amb mig dia. A més, es més lògic que demanés que el Sol es pari quan s'està ja al vespre i es veu que no hi hauria prou temps per guanyar la batalla als amorreus si es fa de nit, que no demanar-ho al migdia, quan encada quedarien més que suficients hores per enllestir la feina. Si és així, com s'ha d'entendre que la bíblia digui "al bell mig del cel", doncs segons Galileo faria referencia a que el Sol està al centre de les òrbites celestes, al centre de l'univers.

Com es para el sol en el sistema heliocèntric?

Si el Sol ja és al bell mig del cel, com es pot parar, si ja ho està?. Galileo soluciona això introduint la rotació del sol sobre el seu eix. Ell de fet va observar les taques solars, les quals es van movent mantenint una latitud solar constant. Això va fer pensar a Galieo que el Sol no era inmòbil sinó que girava sobre si mateix. Llavors al ordenar que el sol parés, Jesuè podria haber fet parar la rotacio del sol sobre el seu eix i com a consequència, potser els planetes també s'harien parat. D'aquesta manera el dia es tornaria més llarg. La veritat és que, més que creure-s'ho gaire, em sembla que Galileo proposa aquesta explicació per mostrar que hi ha una interpretació possible del text literal bíblic que concorda amb el sistema heliocèntric.

Bé, amb això acabem de moment la sèrie sobre Galileu. Potser encara tindrem algun apèndix resum però de moment ja podem passar a altres temes. Si us queden algunes preguntes pendents ( com per exemple quin sentit té que Josuè pari també la lluna) sempre podeu anar a llegir la carta de Galileo vosaltres mateixos. La podeu trobar aqui. 

Espero que la sèrie us hagi agradat i com sempre els vostres comentaris són més que benvinguts. 

Figure: An illustration of the heliocentric model of the solar system, from the Harmonia Macrocosmica star atlas of Dutch-German cartographer Andreas Cellarius, circa 1660.

Why confirmation should be before the age of ten. Part 1

Hello everybody,

Since May 2005, the Catholic Diocese of Phoenix has restored the traditional order of the Sacraments of Initiation: first Baptism, second Confirmation, third Eucharist, which will be received at third grade.  This very wise movement of bishop Olmsted is well sounded in theology, ecclesiology and pastoral care. 

Restoring the sacramental order is a good idea because:

1. it makes the relation between sacraments clear:  Confirmation as a completion, or perfection of the Holy Spirit received in Baptism; and the Eucharist as a source and summit of our faith. 
2.  it erases the common misunderstanding that Confirmation is about maturity and adult commitment to the Church, which in turn is an opportunity for a renewal of the youth ministries.
3.  it makes more coherent the practices between eastern and western traditions of church and across history. 
   

Today I will copy-paste some questions and answers regarding point b), which I get from the Diocese of Phenix web page. I very much liked to write about a) first, but since I already have this information at hand I'll go ahead. Next post I will comment on the other points. As always your opinions are very welcomed.  

Q:  When our children are confirmed prior to First Eucharist, how are they to make an adult commitment to the Church?

A: All sacraments are a gift from our Heavenly Father, who desires to give us His very life, which we call grace. Sacraments are not earned or merited. For this reason, Confirmation should not be perceived as the sacrament of adult commitment to the Church. In fact, the Church even requires priests to confirm infants and children younger than the age of reason when they are in danger of death so that they may receive the fullness of the Holy Spirit. An authentic mature commitment to Christ and the Church is expressed in full participation in the Eucharist and apostolic life of the Church. It is not achieved at a single moment but throughout the life-long deepening of our relationship with Christ. This begins in childhood and continues until death.

I'd like to stress: adult commitment to Christ is expressed in fully participation in the Eucaristh and apostolic live of the Church.

Q:  Isn't Confirmation a sacrament of maturity that should come after First Eucharist?

A: Not really. Confirmation is actually the completion of Baptism (by the full gift of the Holy Spirit). The perfection of baptismal grace found in the Sacrament of Confirmation is not dependent upon age or knowledge of the confirmand. The grace that is conferred is a free gift and ‘does not need ratification to become effective (Cf. CCC 1308). The common practice of high school reception of Confirmation has given the impression that somehow the sacrament is merited by virtue of age or training. In truth, the Sacrament of Confirmation is an effective vehicle of grace at any age as long as it is validly conferred. Thus, those that receive the sacrament are able to reap its benefits from the moment of reception. The graces of this sacrament conferred at a young age could be of great assistance to young people as they grow toward adolescence and young adulthood. Regardless of age, Confirmation is always a Sacrament of Initiation. The important thing to remember is that sacraments are not about age alone, they are about growing in faith, about sharing in God's grace. In the Diocese of Phoenix as of May 15th, 2005 established the reception of Confirmation and First Eucharist in the Third grade. 

I'd like to stress: confirmation is a free gift not dependent on knowledge, the graces conferred could be of great assistance to young people as they grow towards adolescence and adulthood.

Q: How will this change impact ministry to teens and our youth ministry programs?

A: In the long run, we believe this is a great step for youth ministry. “Receiving” the sacrament can be used as a carrot or bottom-line motivation for attendance. Instead of drawing teens by our own creative efforts and quality ministry, we can easily be tempted to rely on having a “captive” audience who is required to be present. The problem with captives is that they may really feel and act like prisoners, as they are forced to be present at meetings they really do not want to attend.  Also, because the sacrament tends to be the focus and destination, few teens stay involved once confirmation is celebrated. Instead of understanding the sacrament of confirmation as a beginning or the strengthening for a more committed Christian lifestyle, many teens walk away with a sense of relief that it is all over. As a result, it is viewed more as a rite of graduation from religious education. The irony is that confirmation celebrates an initiation into a church from which many immediately drop out.  Parish based Youth Ministry programs are called to have the mission of the church as its purpose. They are called to incorporate the proclamation of the Gospel, through evangelization, growth in holiness and fullness of faith; and by loving and serving all those in need. Our youth ministry teams must evangelize, build teens up through formation, and send them out to minister, thereby help these young disciples, through the power of the Holy Spirit received in Baptism and Confirmation, become mature apostles to their peers. 

I'd like to stress: releasing adolescents of being captive until confirmation-graduation could indeed help youth ministry.

Hope you find it interesting: more on the following post.

Galileo llegeix la Bíblia

introducció:

Seguim la sèrie sobre com Galileo interpretava la Bíblia. 

Segons Galileo, com que el món ha estat creat per Déu, el que descobrim amb certesa sobre la naturalesa no pot estar en contradicció amb la Bíblia, la qual també prové de Déu. Per tant, en el cas que les certeses científiques estiguin en aparent contradicció amb les Escriptures, el que cal és reinterpretar els textos bíblics. Avui veurem, segons Galileo, els motius pels quals existeix aquesta aparent contradicció entre ciència i Bíblia. El pròxim dia veurem com Galileo reinterpreta el text on Josuè va parar Sol, de manera favorable a les seves tesis.   

Les claus de Galieo 

Comencem llegint un fragment una mica llarg però il.lustratiu de la carta que va escriure a la duquesa de Toscana. 

"Es y ha sido santísimamente dicho, y establecido con toda prudencia, que en ningún caso las Sagradas Escrituras pueden estar equivocadas, siempre que sean bien interpretadas;  no creo que nadie pueda negar que muchas veces el puro significado de las palabras se halla oculto y es muy diferente de su sonido.  Por consiguiente, no es de extrañar que alguno al interpretarlas, quedándose dentro de los estrechos límites de la pura interpretación literal, pudiera, equivocándose, hacer aparecer en las Escrituras no sólo contradicciones y postulados sin relación alguna con los mencionados, sino también herejías y blasfemias: con lo cual tendríamos que dar a Dios pies, manos y ojos, y, asimismo, los sentimientos corporales y humanos, tales como ira, pena, odio, y aun tal vez el olvido de lo pasado y la ignorancia de lo venidero. Así como las citadas proposiciones, inspiradas por el Espíritu Santo, fueron desarrolladas en dicha forma por los sagrados profetas en aras a adaptarse mejor a la capacidad del vulgo, bastante rudo e indisciplinado, del mismo modo es labor de quienes se hallen fuera de las filas de la plebe, el llegar a profundizar en el verdadero significado y mostrar las razones por las cuales ellas están escritas con tales palabras. Este modo de ver ha sido tan tratado y especificado por todos los teólogos, que resulta superfluo dar razón de él. Me parece entonces que razonablemente se puede convenir en que esa misma Santa Escritura, toda vez que se ve llevada a tratar cuestiones de orden natural, y principalmente las cuestiones más difíciles de comprender, no se aparta de este procedimiento, y ello con el fin de no llevar confusión a los espíritus de ese mismo pueblo, y de no correr el riesgo de apartarlo de los dogmas que atañen a los misterios más altos. Por ello, si como se ha dicho, y como claramente se ve, es con el solo objeto de adaptarse a la mentalidad popular que la Escritura no ha esquivado velar verdades fundamentales, no vacilando en atribuir a Dios cualidades contrarias a su esencia, ¿quién podría sostener seriamente que esa misma Escritura, cuando se ve en el caso de hablar incidentalmente de la Tierra, del agua, del Sol o de otras criaturas, haya preferido atenerse con todo rigor a la significación estrictamente literal de las palabras? Y, sobre todo, ¿cómo habría podido ocuparse, con respecto a esas criaturas, de cuestiones que están alejadísimas de la capacidad de comprensión del pueblo, y que no se relacionan directamente con el objetivo primero de esas mismas Escrituras, que es el culto divino y la salud de las almas?"

Un esquema del pensament que Galieo desenvolupa en aquesta carta podria ser el següent:

a) Les escriptures són certes però cal interpretar-les bé.

b) Una mala interpretació, com mantenir sempre una lectura literal, porta a heretgies com atribuir a Déu mans i peus i altres qualitats humanes.

c) Els profetes van fer aquestes descripcions de Déu va ser per adaptar-se millor al poble vulgar, la qual cosa és coneguda per tots els teòlegs. 

d) Si els profetes es van adaptar a la mentalitat del poble al parlar de Déu, fins i tot atribuint-li coses contràries a la seva essència, llavors és molt raonable pensar que també s'han adaptat al poble quan parlaven de les coses naturals.

e) El motiu d'aquesta adaptació és no confondre els esperits de la gent, evitant córre el risc d'apartar el poble de les veritats fonamentals de la fe cristiana.

Finalment doncs hem arribat al punt que tocava. Respecte a les veritats que no són fonamentals per a la fe, els escriptors bíblics, segons Galileo, van voler respectar les maneres de pensar de l'època, i la mentalitat del poble vulgar, a fi de no posar en perill les coses necessàries que cal creure. Que aquest és un risc real ho mostra Galileo citant St Agustí:

«Acontece, pues, muchas veces que el infiel conoce por la razón v la experiencia algunas cosas de la Tierra, del Cielo, de los demás elementos de este mundo, del movimiento y del giro, v también de la magnitud y distancia de los astros, de los eclipses del Sol y de la Luna, de los círculos de los años y de los tiempos, de la naturaleza de los animales, de las frutas, de las piedras y de todas las restantes cosas de idéntico género; en estas circunstancias es demasiado vergonzoso y perjudicial, y por todos los medios digno de ser evitado, que un cristiano hable de estas cosas como fundamentado en las divinas Escrituras, pues al oírle el infiel delirar de tal modo que, como se dice vulgarmente, yerre de medio a medio, apenas podrá contener la risa. No está el mal en que se ría del hombre que yerra, sino en creer los infieles que nuestros autores defienden tales errores, y, por lo tanto, cuando trabajamos por la salud espiritual de sus almas, con gran ruina de ellas, ellos nos critican y rechazan como indoctos. Cuando los infieles, en las cosas que perfectamente ellos conocen, han hallado en error a alguno de los cristianos, afirmando éstos que extrajeron su vana sentencia de los libros divinos, ¿de qué modo van a creer a nuestros libros cuando tratan de la resurrección de los muertos y de la esperanza de la vida eterna y del reino del cielo? Juzgarán que fueron escritos falazmente, pues pudieron comprobar por su propia experiencia o por la evidencia de sus razones, el error de estas sentencias» (Del Génesis a la letra, cap. XIX).

Deixem doncs que Galieo ens resumeixi els motius de l'aparent contradicció entre la Bíblia i les ciències naturals. Aquest serà l'última cita d'avui. 

 

Que haya entonces que atribuir al Sol el movimiento y a la Tierra el reposo para no perturbar la escasa capacidad del pueblo, y permitirle que acepte la fe y sus artículos principales, los cuales son absolutamente de Fe, es cosa clarísima, y desde que así ese modo de obrar se revela necesario, no cabe asombrarse por qué las divinas Escrituras hayan procedido según él. Diré más: no es, por cierto, tan sólo el respeto a la incapacidad del vulgo, sino el deseo de respetar las maneras de pensar de una época, lo que hace que los escritores sagrados, en las cosas que no son necesarias para la beatitud, se adecuen más a las costumbres admitidas que a la existencia de los hechos. En ese sentido, precisamente, pudo escribir San Jerónimo:

«Hay muchos pasajes de las Escrituras que deben interpretarse según las ideas del tiempo y no según la verdad misma de las cosas» (comentario al cap. 28 de Jeremías).

El pròxim dia veurem com Galileo defensa que hi ha una manera d'interpretar el text on Josuè va parar el Sol la qual està més d'acord amb el sistema heliocèntric que no pas geocèntric. Com veurem l'argument principal és que si el sol es para el dia es torna més curt, i no més llarg! Però això ho explicarem el proxim escrit. 

Nota: La imatge és de la Summa de St Tomàs, el qual també cita Galileo a la seva carta.  

Déu creador: Galileo i l'autonomia de la ciència.

introducció:

El 1613 Galileo va escriure una carta a la duquessa de Toscana explicant la seva opinió sobre la relació entre les Escriptures i la ciència. En el primer escrit vam veure que al nucli de la disputa hi ha la qüestió de com conjugar el text de l'Antic Testament on Jossuè para el sol al mig del cel (Jos 10,12-14) i l'afirmació de Galileo de que el sol és al centre de la revolució de les òrbites celestes. En el segon escrit vam fer un homenatge a Galileo i vam veure les seves raons científiques. Ara començarem amb els seus arguments per a la interpretació bíblica. 

Llegint la carta, i sense pretendre fer una lectura exhaustiva o sitemàtica, m'ha semblat que en part els arguments es poden esmicolar, reordenar i classificar de la següent forma.

1) Ser prudent és de savis

El primer criteri d'interpretació bíblica de textos potencialment polèmics amb la ciència (i potser tots els altres) és la prudència: ser modest i no apresurar-se, no sigui que la temeritat ens porti a estimar més el nostre error o amor propi que no pas la veritat. Per defensar aquest punt Galileo cita Sant Agustí:

Ahora, pues, observando siempre la norma de la santa prudencia, nada debemos creer temerariamente sobre algún asunto oscuro, no sea que la verdad se descubra más tarde y, sin embargo, la odiemos por amor a nuestro error, aunque se nos demuestre que de ningún modo puede existir algo contrario a ella en los libros santos, ya del Antiguo como del Nuevo Testamento» (Del Génesis a la letra, lib. II, cap. XVII).

2) La ciència té la seva autonomia.

Si la ciència pot demostrar quelcom amb certesa, llavors són les Escritptures les que s'han de reinterpretar. Així ho diu Galileo:

al discutir los problemas naturales, no se debería partir de la autoridad de los pasajes de la Escritura, sino de la experiencia de los sentidos y de las demostraciones necesarias. Porque la Sagrada Escritura y la naturaleza proceden igualmente del Verbo divino, aquélla como dictado del Espíritu Santo, y ésta como la ejecutora perfectamente fiel de las órdenes de Dios

i com a suport de la seva opinió torna a citar St Agustí i dóna un argument de coherència sobre el fet de ser éssers racionals,  

St Agustí:  «Si ocurriera que la autoridad de las Sagradas Escrituras se mostrara en oposición con una razón manifiesta y segura, ello significaría que quien interpreta la Escritura no la comprende de manera conveniente; no es el sentido de la Escritura el que se opone a la verdad, sino el sentido que él ha querido atribuirle; lo que se opone a la Escritura, no es lo que en ella figura, sino lo que él mismo le atribuye, creyendo que eso constituía su sentido» (Epístola séptima, Ad Marcellinum).

Galileo: " No puedo creer que Dios nos haya dotado de sentidos, palabra e intelecto, y haya querido, despreciando la posible utilización de éstos, darnos por otro medio las informaciones que por aquéllos podamos adquirir, de tal modo que aun en aquellas conclusiones naturales que nos vienen dadas o por la experiencia o por las oportunas demostraciones, debemos negar su significado y razón.¨

L'autonomia de la ciència prové doncs del fet mateix que Déu ha creat el món, i a més ens ha donat uns sentits per observar-lo i una intel·ligència per entendre'l.  Com que la Bíblia i la natura provénen del mateix Déu no poden estar en contradicció, així doncs, quan la ciència demostra sense dubtes una cosa, llavors si aquesta cosa sembla contradictoria amb la Bíblia, és la nostra interpretació del text el que ha de canviar. Paradoxalment doncs, la ciència ens ajuda en la interpretació bíblica! 

No quiero decir con ello que no se deba tener una altísima consideración por los pasajes de la Sagrada Escritura. Así, cuando hayamos obtenido una certeza, dentro de las conclusiones naturales, debemos servirnos de esas conclusiones como de un medio perfectamente apto para una exposición verídica de esas Escrituras, y para la búsqueda del sentido que necesariamente se contiene en ellas, puesto que son perfectamente verdaderas y concuerdan con la verdad demostrada.

Com veiem, Galileo deia que cal tenir la Sagrada Escriptura en altíssima consideració. Si es Sagrades Escriptures són perfectament veritables i a la vegada han de concordar amb la veritat demostrada, com s'explica doncs la seva aparent contradicció? En el següent escrit veurem com Galileo intenta resoldre aquest problema.  

Family Faith: topic of discussion

The number one goal in the Family Faith catechetical program for our 9-12 grades is to grow as christians by learning how to relate faith and life. We will do so by bringing our life into the light of the gospel, by participating in community services, and by discussing relevant topics.  And here comes the question: what are the most relevant and interesting topics to discuss with youth of 14-17 years old? Below there are four ideas we are planning to set as suggestions for them to choose from. Your comments are very much appreciated.

Justice: do we come across situations in which we would say "it-is-unfair"? how do we face injustice?  how did Jesus act for justice? are we unawarely supporting injustice situations? how justice and mercy relate to each other?...

Money: how important money is in our lives? how much is enough? are happiness and money closely related? is there a christina and non-christian way to spend it? What would Jesus say?...

Being honest: what is to live truthfully and honestly? are we honest with ourselves, our friends, and with God? what image do we give about ourselves? are white lies ok? What would Jesus say about this?...

The world we care:  not only we live in a the earth but we change it. What are the positive and negative things about this? What kind of relationship and responsibility should we have with our environment? what does the Bible say about it?... 

If you like to participate there is a poll at the bottom of the bloc's sidebar. We would also love to hear your comments and suggestions for interesting and relevant topics: what about health care, bible and science, family relationships, people with disabilities...

Les raons de Galieo

introducció:

El 1613 Galileo va escriure una carta a la duquessa de Toscana explicant la seva opinió sobre la relació entre les Escriptures i la ciència. Tal com vam veure l'altre dia, al nucli de la disputa hi ha la qüestió de com conjugar el text de l'Antic Testament on Jossuè para el sol al mig del cel (Jos 10,12-14) i l'afirmació de Galileo de que el sol és al centre de la revolució de les òrbites celestes. En aquest escrit farem un breu excursus-homenatge a Galileu, i explicarem les raons científiques que tenia per defensar el sisteme heliocèntric i què deia de les raons dels seus oponents teòlegs. En el proxim escrit seguirem amb els seus arguments sobre interpretació bíblica.  

Homenatge a Galileo

Galileo es mereix entrar al llibre de la història al costat o al davant d'altres figures com Newton, Kepler o Einstein. Algunes de les seves contribucions són:

• Descobreix l'isocronisme dels pèndols, és a dir que el temps d'occil·lació d'un pèndol només depèn de la llargada de la corda i no de la massa de l'objecte o de l'amplada de l'oscil.lació. Segons Vincenzo Viviani, el seu primer biògraf, Galileo se n'adonà d'això mirant com oscil·lava una làmpara a la catedral de Pisa.  
• Estudia el moviment accelerat dels cossos fent experiments plans inclinats, el que el portarà a estudiar i a formular la llei de la caiguda dels cossos. Per mostrar que el temps de caiguda dels cossos no depen de la seva massa com deia Aristòtil, Galileo hauria fet caure des de la torre de Pisa dos boles del mateix material i different massa. Segons els historiadors actuals aquesta història que ens explica Viviani, seria més un experiment imaginari que Galileo hauria propossat que no una història real. 
• Inventa la balança idrostàtica. Inventa una bomba d'aigua que funciona amb cavalls per la qual rep una patent del Senat de Venècia. Crea el compass geomètric i militar. Inventa un primitiu termòmetre. 
• Construeix un telescopi de 8 augments i és recompensat pels Senat Venecià amb un salari i posició per vida a la universitat de Padua. Amb el telescopi observa les muntanyes de la lluna, descobreix els satèl·lits de Júpiter, els anells de Saturn i verifica les fases de Venus.

Les raons de Galileo

Galileo defensava la teoria de Copèrnic que posava  el sol ( i no la terra) al centre de les orbites celestes. Els motius de Galileo crec que es podrien resumir en dos:

1. Si mirem el cel a la nit veiem que els planetes no estan sempre al costat de les mateixes estrelles, sinó que es van movent. Aquest moviment a través de les constel.lacions s'explica matemàticament més senzillament amb la teoria heliocèntrica de Copèrnic, que no amb la teoria geocèntrica, que ha de fer girar els planetes en epicicles, és a dir, en cercles centrats al voltant de l'òrbita principal centrada en la terra. Però és la bellesa matemàtica un argument suficient per defensar com a real un model sobre un altre? Si tot es reduís a això, no seria potser sensat, com van demanar alguns teòlegs de l'època, tractar el model heliocèntric només com una útil hipòtesi matemàtica, a canvi de salvar la manera d'entendre les Escriptures? Què en penseu?     
2. L'argument definitiu a favor del sistema heliocèntric van ser però les fases de Venus. En el cas geocèntric venus només podria tenir fases minvants (menys de la mitat de l'esfera del planeta que ens mira està il·luminada) o creixents (més de la mitat il·luminada, com és el cas de la foto al bloc). Galileo, al observar que venus tenia un sistema complet de fases, va fer decantar definitivament la balança cap sistema heliocèntric. Per entendre millor on està la diferència podeu llegir i veure diagrames aqui. 

En el seguent escrit veurem com, segons Galileo, s'ha d'interpretar la Bíblia. 

Notes: 1) Galileo no sempre l'encertava però, per exemple defensava en contra de Kepler que les òrbites dels planetes eren circulars, quan de fet Kepler tenia raó al dir que eren el·líptiques.

2) Informació sobre Galileo podeu trobar-la aqui.