dissabte, 20 d’abril de 2013

Quan les dones batejaven: a Santa Tecla la volen fer desaparèixer


Amb el títol "Santa Tecla ja no és Santa" en Miquel Sunyol té un apunt a la seva web amb uns enllaços molt interessants on s'explica com ja fa uns anys Santa Tecla, patrona de Tarragona, ha desaparegut del santoral Romà!

La notícia, que ha passat bastant desapercebuda, la descriu així en  Valentí Fabregues:
Sense donar raons de cap mena, la comissió vaticana encarregada de revisar el Martirologi Roma (el catáleg oficial de sants de l'Església católica) ha eliminat santa Tecla com si fos una indesitjable. []. La decisió és més que sorprenent, atès que la venerada amb els títols de «la primera de les mártirs» i «1'apóstol» és una de les santes mes rellevants de l'Antiguitat. Valguin, entre molts exemples, els de sant Agustí que l'anomena «santíssima» (c. Faust 30) i les lloances del bisbe Basili de Selèucia, ciutat on ella morí després d'haver patit un martiri i realitzat una intensa evangelització: «la gran mártir Tecla, sempre present, sempre anant i venint entre nosaltres, escoltant els qui la preguen, vetllant arreu liberalment sobre tothom...» (PG 85,565A). Son elogis que mes endavant només sentirem adrecats a la Mare de Déu.
                                --  --   --
Nascuda a Iconi (Asia Menor) i filia de bona casa, l'encisadora Tecla es converteix al cristianisme, renuncia a unes noces ja compromeses i abandona la familia per seguir a Pau, que l'ha convertit. Enamorada del seu mestre, es talla la cabellera i es vesteix d'home per acompanyar-lo amb mes llibertat i menys risc. Quan comunica a Pau que se'n volia tornar a la seva ciutat natal, contesta l'Apóstol: «Ves-hi i ensenya la paraula de Déu!», un encárrec que complí fins a la fi de la seva llarga vida.

Els motius pels quals la comissió vaticana ha tractat d'aquesta manera indigna a Santa Tecla no són clars. Una opció poc probable seria que van trobar la seva història massa fantasiosa:

Bé és veritat que aquestes Actes [ de Sant Pau i Santa Tecla], escrites a la darreria del segle II, no formen part del Nou Testament i presenten molts trets fantasiosos propis de les novel·Ies d'aquell Món Hel·lenístic, pero això no vol dir que cap borrall del que consignen no sigui veritat. No és inversemblant que unes feres, peí motiu que fos, no despleguessin contra la víctima l'agressivitat calculada pels botxins o que un ruixat imprevisible apagues els foc que s'havia enees per cremar-la, esdeveniments, tant l'un com l'altre, tinguts per prodigis paorosos. I un d'aquests dos casos podría ser el que realment patí santa Tecla, la qual, sobrevivent, arriba a la vellesa amb honors de mártir en les comunitats cristianes del seu entorn.
Molts sants tenen històries que s'han exagerat o explicat segons unes normes literàries diferents a les nostres. Més aviat la raó sembla una altra.  La teòloga Anne Jensen va escriure a la comissió demanant explicacions, i li van resporndre que tal com apareix a les Actes, sant Pau és sospitós de patrocinar matrimonis dedicats a una vida ascètica [ és a dir, res de sexe] i com això es refusable, la història de Santa Tecla s'hauria també de refusar. Una excusa com una altra, i més encara tenint en compte que Sant Pau, a la vista de la primera Carta als Corintis, sembla que podria haver estat d'acord amb una vida matrimonial ascètica, sempre i quan els ambdos membres estiguin d'acord i faci més bé que mal a la parella.

En tot cas, com escriu Miquel Sunyol, hi ha dos coses que podem aprendre de les Actes de Pau i Tecla:
[A] part de la novel·lesca, aquesta obra apòcrifa és, almenys, un doble testimoni. En primer lloc, és un testimoni de les tendències ascètiques i rigoristes que predominaven en certs ambients del cristianisme d'aquell temps, per les quals la relació sexual entre marit i muller no era permesa ni amb finalitats de procreació. I és també testimoni, prescindint ara de si Tecla és història o llegenda, de la reivindicació, en aquella època del cristianisme, del dret de les dones de ser apòstols, de poder predicar, evangelitzar i batejar.
Cap d'aquestes dos coses, a) una vida matrimonial sense relacions sexuals,  b) que una dona bategi i evangelitzi, semblen agradar al vaticà (sobretot la segona). Podria ser aquesta última la raó autèntica de la desaparició forçada de Santa Tecla?

No sé si l'Arquebisbe de Tarragona s'ha queixat o no, i quin cas li poden fer al vaticà. Potser haurem de demanar als nostres amics cristians Orientals, que com a part del diàleg ecumènic incloguin santa Tecla a l'agenda.

A la foto veieu un fresc del segle VI amb les imatges de Sant Pau i Santa Tecla, descobert a les ruines d'Efesis.

---
per saber-ne més podeu consultar aquí, i aquí  (textos de Valentí Fabregas) 

Cap comentari:

Publica un comentari