dissabte, 27 de juliol de 2013

Que les dones es cobreixin el cap, com els homes es cobreixen els testicles. Per fi, la solució a 1 Co 11:15

Tradicionalment, seguint les indicacions de Sant Pau a la primera carta als Corintis, les dones cristianes s'han cobert el cap a dins de les esglésies. Les explicacions de Pau però són una mica confuses i presenten alguns problemes d'intepretació, que en aquest apunt volem solucionar.

Abans de començar però, vull recordar que aquesta pràctica de que les dones es cobreixin el cap, és encara present en algunes denominacions evangèliques, i també en alguns cercles catòlics. Jo per exemple, he estat en algunes misses on n'he contat més de deu, de vels o mantellines. 

Mirem primer els textos: 
Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. (BCI 1 Co 11:4-6)
Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l'home, però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel. (BCI, 1 Co 11:13-15)
El problema

El problema és que Pau sembla contradir-se en el seu argument. Per una banda si una dona prega mostrant el cabells és un deshonor [ἀτιμία]. Per altra banda si una dona té els cabells llargs és motiu de gloria [δόξα, també traduit per honor (RSR95)].  En que quedem, doncs els cabells llargs són motiu d'honor i glòria, o deshonor i vergonya? 

El mateix passa amb el vel. Per una banda els cabells li han estat donats a la dona com una cobertura, com un vel [περιβολαίου], però per altra banda sembla que els cabells no són un vel, sinó que s'han de cobrir. En que quedem doncs, els cabells serveixen com a vel, o necessiten d'un vel?

La solució al problema

La solució al problema passa per trobar la traducció correcta del terme [περιβολαίου] que la BCI tradueix com a vel.  Troy Martin a en un article seu ( JBL 123/1 (2004) 75–84 ) argumenta que la paraula περιβολαίου, s'hauria de traduir en el text anterior no coma vel, sinó com a testicle. 

Com veurem, amb aquesta traducció els problemes anteriors se solucionarien.

És defensable la traducció de περιβολαίου com a testicle? Doncs sí, trobem diversos casos on és així. Per exemple περιβολαίου s'ha de traduir com a testicle en el text d'Eurípedes on Hercules parla d'haber rebut els signes de la pubertat (peribolaion), o en l'obra d'Aquilles Tatius, on els diversos elements d'un jardí es descriuen eròticament en relació als genitals masculins i femenins. La paraula περιβολαίου té també doncs un significat possible que la relaciona amb els organs reproductors masculins. 

Aquesta traducció del text de Pau vé reforçada pels conceptes que els grecs antic tenien per explicar mèdicament les funcions reproductives. El famos metge Hippocrates, i els seus seguidors, explicaven que el semen es guardava dins del crani, tant en els homes com en les dones. Els testicles dels homes es consideraven com uns pesos per fer baixar el semen des del crani cap avall i poder ser ejeculat. Els cabells humans, tant al cap com al pubis, pels antics són també importants, com a òrgans que creixien a base d'atreure i condensar fluids corporals com ara el semen. Pels homes, el circuit natural del semen seria baixar del cap al penis gràcies al pes dels testicles, el cabell curt dels homes i el pel als genitals serveixen per afavorir aquest procés. Per les dones, el circuit natural és des de l'uter cap al cap. Les dones amb cabells llargs demostraven la seva fertlitat perquè els cabells atraien el semen cap amunt, i a més creixien gràcies a condensar el semen. Per afavorir aquest procés de pujar el semen, les dones que podien es depilaven les parts inferiors perquè els pels pubics no contrarestessin l'efecte dels cabells.

Dos exemples per confirmar aquests conceptes. Els test típic dels metges Hippocratics per confirmar la fertilitat de les dones era posar un supositori perfumat a l'uter de la dona i el seguent dia veure si es podia percebre el perfum olorant-li la boca. Sí la resposta és positiva és que la dona era fèrtil. Els cabells llargs haurien fet pujar els fluids cap amunt i per això es podia sentir l'olor. També tenim per exemple l'escena de l'obra d'Aristòfanes on Praxàgora es defensa de les acusacions d'infidelitat, demanant al marit que li olori el seu cap. El marit diu que no a totes les dones els passa que el cap els olori a semen després del coit, però ella li respon que certament no a totes, però si les que son fertils com ella, que han de menjar alls per camuflar l'olor. 

Tots aquests exemples estan trets de l'article de'n Troy Martin. 

Explicació de la solució

Segons els antics, especialment a partir de la pubertat, els cabells de les dones acuten com a part del sistema reproductor, són donats a la dona per Déu per complir la mateixa funció que els testicles compleixen en els homes: la bona circulació del semen. Els cabells llargs en la dona, perquè són una mostra de la seva fertilitat i capacitat reproductiva, són motiu de glòria per a ella, i també motiu d'honor per al cap de la dona, que és el marit. Tot i mostrar fertilitat i ser motiu d'orgull els cabells de les dones s'han de cobrir, perquè no és correcte de mostrar part del sistema reproductor quan es prega. Els cabells llargs en els homes, en canvi, són motiu de vergonya [ἀτιμία] perquè retenen el semen de l'home i fan que sigui infèrtil. Totes aquestes consideracions, o molt semblants, sobre la "mateixa naturalesa", són segurament les consideracions que els cristians de Corint podrien tenir al pensament quan Pau els demana que considerin el tema des del punt de vista de la naturalesa.

La traducció final podria quedar així
Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? ¿No us ensenya la mateixa ciència mèdica que els cabells llargs són un deshonor per a l'home, però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada a la dona com un testicle. (1 Co 11:13-15)


Consequències

Si aquesta és la interpretació correcta del text de Pau, llavors podem estar contents. Els avèncos de la ciència mèdica ens han descobert quina és la funció dels diversos òrgans del cos i sabem que els cabells not tenen res a veure amb el moviment del semen o la fertilitat de les dones. Potser amb això n'hi hauria d'haver prou per deixar les mantellines a casa. 

Cap comentari:

Publica un comentari