En els apunts previs vam veure com el capitalisme s'oposa a la llibertat i es basa en principis d'avarícia i dictadura financera (vegeu apunt1, apunt2). El capitalisme és un sistema immoral i que crea injustícia social. El que necessitem és canviar-lo i construir un marc més humà per a la nostra societat.
PROCÉS CONSTITUENT
El Procés Constituent és la proposta llançada per la Teresa Forcades i de l'Arcadi Oliveres per tal de transformar el sistema, i passar del sistema capitalista/dictadura-financera a un nou marc de conviència.
En el conjunt de la societat catalana, un nou marc de convivència s'hauria d'establir creant una constitució per al nostre país. L'objectiu del procés constituent és doncs, crear una candidatura per a les pròximes el·leccions catalanes, per tal de possar immediatament en marxa un procés constituent per a la república catalana.
És l'hora de passar dels actes simbòlics a les accions transformadores i implicar-hi tota la societat.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS
a) Pacífic: existeixen canvis socials que no són pacífics, però aquests mai han portat a una major justícia social. A més des del punt de vista cristià només un canvi pacífic és l'única opció que podem estar disposats a seguir.
b) Democràtic: si volem respectar la dignitat de les persones, el canvi ha de ser també democràtic. Hem d'aprofundir en una democràcia cada cop més participativa.
c) Recuperació de la subjectivitat política. Hem de re-descobrir que el poder dels canvis socials rau en el poble. Mai n'hi ha hagut prou amb la violència per aturar un poble, sempre ha calgut també la ideologia, que la gent es pensi que no hi ha alternativa. Hem de descobrir-nos amb una imaginació creativa. Hi aquesta visió de que hi ha alternativa és la motivació dels canvis socials, que sempre comencen des de baix (inclús, per exemple el concili Vaticà II).
d) Unitat en la diversitat. El procés constituent no és un procés uniformitzador. No volem una societat on tothom estigui tallat amb el mateix patró, sinó un marc que respecti la llibertat i la diferència.
Al llibre del Genesis trobem la història de la Torre de Babel (Gn 6) on els homes estan units en un sol projecte i una sola llengua. Déu però envia la diversitat linguística i el projecte no es du a terme. Déu vol la unitat però no la uniformitat dels humans. Aquesta història es complementa amb la que trobem al Actes dels apòstols, el dia de Pentacosta (Ac 2). L'esperit baixa sobre la comunitat reunida. Cada un dels apòstols parla amb la seva llengua, i a la vegada cada persona que escolta enten el que diuen també en la pròpia llengua.
Així doncs, no volem un procés uniformitzador on tots som tallts d'un mateix patró, sinó respectar la llibertat i per tant la pluralitat. Cadascú és una peça única que aporta el que li és distintiu. Així és com la vida batega i val la pena.
e) Urgència A Catalunya hi ha un 30% de probresa (gent que té series dificultats per arribar a final de mes) i un 12% (dins d'aquest 30%) de misèria (gent que ha de fer cua per poder menjar). Aquestes són unes quantitats altíssimes. A venezuela per exemple, hi ha avui un 20% de pobresa i un 7% de misèria, molt menys que a Catalunya. I encara pitjor, a cada moment hi ha gent que es queda sense feina o sense casa. Aquestes dades ens han de fer reaccionar.
No hem d'esperar a que cadascú de nosaltres estigui sense feina o casa per reaccionar. És com la història aquesta "primer van venir pels comunistes, i com que no era comunista no vaig dir res; després van venir pels jueus, i com que no era jueu no vaig dir res, després van venir pels homosexuals, i com que no era homosexual no vaig dir res, finalment quan van venir per mi ja no hi havia ningú per denunciar el que estava passant" (Martin Niemoller, múltiples versions). No esperis a que et toqui a tu per mobilitzar-te.
Així doncs, és un procés urgent, que no vol dir que ens hagim de precipitar, però ha de ser un procés a curt termni.
f) Farem la revolució i la tornarem a fer.
Hem de canviar de xip en com vivim en comunitat. Aprendre a funcionar més col·lectivament i més assembleariament. De totes maneres, un cop hagim canviat el marc social no tot serà perfecte. La revolució no és una cosa tancada. Cal doncs, que mantinguem una manera de fer participativa, crítica i democràtica, que ens permeti també en el futur questionar-nos i canviar la societat cap a millor.
----
Per saber-ne més del Procés constituent i dels seus principals punts polítics i de maneres de fer, que s'han d'anar concretant en els següents mesos, podeu llegir el manifest i apuntar-vos si ho considereu oportú per constituir una assamblea local. Benvinguts, i bons sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada