diumenge, 11 de desembre de 2011

Aquest Advent llegim i caminem amb Isaïes. No 3


Finalment aquí teniu la tercera entrega de la sèrie. 

EL TEXT (Is 61.1-2a,10-11, BCI)
L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de salvació, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor, Déu sobirà, farà germinar la salvació i el triomf davant totes les nacions.L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de salvació, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor, Déu sobirà, farà germinar la salvació i el triomf davant totes les nacions.

CONTEMPLEM EL TEXT
Novament un missatge una esperança. La missió del profeta és anunciar una nova situació per al poble després de l’exili. El profeta s’adreça als pobres, als afligits, als captius, als presoners. El seu missatge és joiós i alliberador. El profeta anuncia un any de gràcia, un temps de goig, esperança i llibertat. El poble alliberat i esperançat respon una aclamació agraïda. Al final apareixen imatges esponsals, vestits de victòria, mantell de salvació, diadema i joiells que celebren aquesta felicitat.


PENSEM-HI

Temps de profetes, de transmetre l’esperança que ens dóna la bona notícia als més pobres. Com nosaltres rebem aquesta bona notícia? Es tradueix com un compromís amb els altres, amb el món? És font de la major felicitat que vivim, malgrat l’esforç, el desert, el cansament, la insistència, la manca de resultats ...? Ens adonem on són i ens responsabilitzem/comprometem de què fer davant els més necessitats, els prioritaris cridats a participar del Regne?


Cap comentari:

Publica un comentari