diumenge, 4 de desembre de 2011

Aquest Advent llegim i caminem amb Isaïes. No 2

Avui toca el segon post on llegim i caminem amb Isaïes durant l'Advent. Si l'altre dia parlavem de la conversió, avui parlem d'esperança. Sense més preàmbuls aquí teniu el text.


EL TEXT (Is 40.1-5,9-11, BCI)

Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor, Déu sobirà, arriba amb poder, amb la força del seu braç domina tota cosa. L’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. Vetlla com un pastor pel seu ramat: L’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

CONTEMPLEM EL TEXT
Un nou missatge d’esperança. El profeta anima el poble a preparar un camí al Senyor, perquè el Senyor ja ve. El Senyor guia vers aquesta transformació còsmica quan el seu poble es posa en marxa vers la llibertat. El Senyor es posa al davant amb la força del guerrer i la tendresa del pastor. Aquest Senyor que ve és Jesús i cal preparar-li la seva arribada victoriosa.


PENSEM-HI
Temps per anar per feina, per a donar testimoni. Com el nostre estar en la vida, sigui on sigui que estiguem: respon a un preparar el camí a Jesús, donar testimoni de l’Evangeli? Ens sentim enviats i alhora estimats en el nostre compromís amb l’altre? Com, quan amb qui obrim i aplanem camins? Quan arribem a d’altres i li fem partícips de la nostra esperança?

Cap comentari:

Publica un comentari