Fins i tot cremen els seus fills i filles en honor dels seus déus.

Abrahams Opfer, Adi Holzer

A l'antic testament hi ha històries que xoquen amb la nostra sensibilitat. Una d'aquestes és la història del sacrifici d'Isaac.

Abraham es va llevar de bon matí, va tallar la llenya per la ofrena, va posar la sella a l'ase, i prengué dos mossos amb ell, i el seu fill Isaac. I es va posar a caminar cap a l'indret que Déu li havia indicat per al sacrifici del seu fill.  (~Gn  22,3)

La història és prou coneguda. Déu demana a Abraham que sacrifici el seu fill Isaac, i aquest accepta. A l'últim moment però un àngel de Déu para el sacrifici i enlloc del fill un moltó és sacrificat. Una història inquietat, que fa preguntar-nos quin Déu és aquest, que demana a Abraham el sacrifici del seu fill? Intentaré adreçar aquesta pregunta en els següents articles.

Per començar ens serà molt oportú de mirar el context. Sabem que moltes cultures d'arreu del món han sacrificat persones als seus corresponents déus. Entre aquestes cultures hi ha els asteques, als hindús, les tribus originàries al Canadà, tribus de l'Àfrica, etc. Això de  sacrificar persones als déus, per tal que aquests ens siguin propicis sembla una cosa bastant universal, així que no és d'estanyar que en temps de l'Antic Testament, moltes de les nacions amb els quals els jueus/israelites tenien relació també féssin aquests scrificis. Mireu per exemple la nació dels moabites. En un moment donat, segons ens diu el llibre del Reis, els israelites van atacar el rei de Moab perquè es va revelar i no pagava els tributs al rei d'Israel. I el que va passar és el següent:

Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d'espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar. Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l'havia de succeir en el tron, i l'oferí en holocaust sobre la muralla. Una gran ira va caure contra els israelites, tant que s'hagueren de retirar i se'n tornaren al seu país. (2 Reis 3:26-17, ~BCI)

El que veiem aquí és un sacrifici humà, el primogènit del rei moabita és cremat ritualment damunt la muralla, supossadament per demanar el favor del déu dels moabites. Segons la narració tal sacrifici funciona, i els israelites abandonen el setge, qui sap si espantants per la barbàrie que acabven de veure.

Els israelites, estant en contacte amb pobles que oferien els fills en sacrifici, estaven temptats també de fer-ho ells. Tanmateix, en la religiositat israelita s'havia obert pass el reconeixement que aqeusta no era la voluntat de Déu. Per exemple, en el llibre del Deuteronomi, entre les prescripcions que s'han de complir en la terra promesa als israelites trobem

Quan habitis al seu pais...no et preguntis: "com adoren aquestes nacions els seus déus, que jo pugui fer igual?" No, tu no has de fer el mateix pel Senyor, el teu Déu, perquè totes les coses abominables que el Senyor detesta, ells les han fet pels seus déus; fins i tot cremen els seus fills i filles en honor als seus déus. (~Dt, 29b-31)

I aquest no és l'únic lloc de la Bíblia on es prohibeix als israelites de sacrificar els fills o les filles. També ho trobem per exemple al llibre del Levític capitol 18.

Així doncs, quan els israelites es trobaven temptats a demanar el favor del seu Déu sacrificant el fill o la filla, el millor era que s'ho pensin dues vegades, perquè això no era pas el que Déu volia d'ells. Potser és això el que ens vol explicar la història d'Abraham, que en un acte d'obediència religiosa, estava dispossat a sacrificar Isaac, però Déu li va dir que no, que no és així com vol ser adorat. 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi interessat.

(article modificat per que sigui més entendor)