dimarts, 18 d’octubre de 2011

L'ordenació de les dones, encara es possible?

En els dos articles anteriors hem vist com el que al principi semblava una declaració infal·lible del papa prohibint l'ordenació de les dones, resulta que de fet és una declaració fal·lible, és a dir, pot estar equivocada. En el document Ordination Sacerdotalis, el que el papa fa és senzillament exposar el seu convenciment de que, el fet de que les dones no es puguin ordenar capellanes, és una ensenyament infal·lible de l'Església. Tanmateix no tenim una declaració infal·lible que ens asseguri que això és així.

És més, aquesta interpretació no és meva, sinó que és la que el Cardenal Ratzinger (ara Papa) va donar com a cap de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, quan aquesta va respondre oficialment un dubte sobre la interpretació del document Ordinatio Sacerdotalis.

La situació doncs és la següent. L'ensenyament actual de la jerarquia de l'Església és que la doctrina de que les dones no es poden ordenar capellanes és una doctrina infal·lible, però que, contràriament a la majoria de les altres doctrines infal·libles, no tenim una manera infal·lible de saber que això és així.

En paraules tècniques, ens trobem davant d'un ensenyament del magisteri ordinari de l'Església, no pas davant d'un ensenyament del magisteri extraordinari.

El que hem de fer ara doncs és veure de quina manera podem saber si aquest ensenyament ordinari de l'Església és infal·lible o no. Tal i com vaig explicar en el primer article, un ensenyament ordinari de l'Església és infal.lible si els bisbes, "mantenint el vincle de comunió entre sí i amb el successor de Pere, i ensenyant de manera autèntica en materia de fe i moral, acorden que una doctrina ha de ser mantinguda coma definitiva (LG26)". No n'hi ha prou que els bisbes estiguin d'acord entre ells (penseu per exemple en les croades) sinó que cal que com a jutges acordin que la doctrina és infal.lible.

Finalment hem arribat al nucli de la questió. El problema d'Ordinatio Sacerdotalis és el següent. El papa declara que el fet de que les dones no es puguin ordenar capellans és una doctrina infal·lible del magisteri ordinari de l'Església. Al mateix temps però, el papa no ens explica com ha arrivat al convenciment que els bisbes estan d'acord amb ell que aquesta es una doctrina infal·lible. No sabem si el papa va consultar els bisbes sobre el tema, i si els va consultar no sabem què van respondre.

La falta d'evidència sobre un acte conjunt dels bisbes jutjant la questió de l'ordenació de les dones, posa en risc la mateixa declaració del papa quan afirma que aquest és un ensenyament infal.lible. Això és així perquè cap doctrina es considera infal·lible si no és manifestament infal·lible. (Codi Dred Canònic 749.3)  No n'hi ha prou doncs que el papa ens expliqui com arriba ell a la conclusió de que no és voluntat de Jesús que les dones siguin capellanes, sinó que ens ha de mostrar com una majoria qualificada dels bisbes estan d'acord amb ell que aquest és un esenyament irreformable.

Hem arribat doncs al final del carrer. I el que hem trobat és que el debat sobre l'ordenació de les dones no està necessariament tancat de manera definitiva, sinó que es podria reobrir en motiu de la manca d'evidència de la infal·libilitat d'aquest ensenyament del magisteri ordinari.

Finalment, tant si us ha agradat l'articles o penseu que en algun punt estic equivocat, estaré encantat de saber la vostra opinió. Si heu arribat fins aquí llegint els tres articles, bé us mereixeu dir-hi la vostra!
 

Cap comentari:

Publica un comentari