dimecres, 3 de novembre de 2010

Tots ens hem de morir: petita reflexió per Tots Sants

Tots ens hem de morir. I ho sabem. Tanmateix tendim a no pensar-hi, potser perquè afrontar la nostra finitud d'alguna manera ens espanta, ens desconcerta o ens terroritza. Socialment hem apartat la mort de les nostres vides i n'hem fet un tabú. No en parlem de la mort. Ni la mirem, ni la toquem, ni la olorem. Ens protegim d'ella idolatrant la joventut i la bellesa com els valors últims de la nostra societat. Negar la realitat de la mort però ens pot allunyar d'una vida amb sentit. Si visquéssim eternament, si totes les nostres desicions les poguéssim canviar, rectificar, repetir o corretgir, la nostra vida perdria d'alguna manera el seu valor. Només en tenim una de vida, vulnerable i finita. Ser conscients d'això, ens pot espantar, però també ens pot esperonar a viure amb més intensitat i de manera significativa. Em sembla que és bo, que almenys un cop a l'any, hi pensem.

Cap comentari:

Publica un comentari