divendres, 23 d’octubre de 2009

Perquè s'hauria de rebre la confirmació abans dels deu anys. Part 1

Des del Maig del 2005 la Diòcesi Catòlica de Phenix (USA) ha tornat a l'ordre tradicional dels Sacraments de la Iniciació Cristiana: primer el Baptisme, segon la Confirmació i tercer l'Eucaristia, la qual es rebrà a tercer de primària (8-9 anys). 

Aquesta restauració de l'ordre sacramental es una bona ida perquè
  1. Fa més clara la relació entre els sacraments: la Confirmació com a plenitud, o perfecció de l'Esperit Sant rebut en el Baptisme; i l'Eucaristia com a font i cimal de la nostra fe.
  2. Esborra el malentès de que la Confirmació és un sacrament sobre la maduresa cristiana o el compromís adult amb l'Església. Desfer aquest malentès pot ser una bona oportunitat per renovar la pastoral juvenil.  
  3. Fa més coherents les pràctiques sacramentals a través del temps i entre les tradicions orientals i occidentals de l'Església. 
Avui us tradueixo unes preguntes i respostes sobre el punt b), les quals les podeu trobar al web de la Diòcesi de Phoenix. M'hauria agradat començar amb el punt a) però com que això ja està escrit i és el que tinc més a mà tiro endavant. El seguent escrit intentaré comentar els altres punts. Com sempre les vostres opinions són apreciades i molt benvingudes.  


P: Quan els nostres fills es confirmin abans de la primera comunió, de quina manera faran un compromís adult vers l'Església? 

R: Tots els sacraments són un do del Pare del Cel, que desitja donar-nos la Seva mateixa vida, la qual anomenem gràcia.  Els sacraments no ens els guanyem o els mereixem. Per aquesta raó la Confirmació no hauria de ser percebuda com el sacrament del compromís adult vers l'Eslésia. De fet, l'Església fins i tot demana als capellans que confirmin els infants i els nens/es quan estan en perill de mort, a fi que puguin rebre la plenitud de l'Esperit Sant. L'autèntic compromís madur cap a Crist i l'Església s'expressa en la participació plena en l'Eucaristia i en la vida apostòlica de l'Església. Això no s'aconsegueix en un moment donat, sinó al llarg d'una vida d'aprofundiment de la nostra relació amb Crist, la qual comença a l'infantesa i continua fins a la mort.  

M'agrada subratllar: el compromís adult vers Crist i l'Eslgésia s'expressa en la participació plena en l'Eucaristia i en la vida apostòlica de l'Eslgésia. 


P: No és la Confirmació un sacrament sobre la maduresa que hauria de rebre's després de la Primera Comunió?

R: De fet no. La Confirmació completa el Baptisme (amb la plenitud del do de l'Esperit Sant).   La perfecció de la gràcia baptismal en la Confirmació no depen de l'edat o dels coneixements de qui es confirma. La gràcia rebuda és un do gratuït de Déu i 'no necessita ractificació per esdevenir effectiva' (CEC 1308) La pràctica de rebre la Confirmació a l'institut (als 14 anys) dóna la impressió de que el sacrament és d'alguna manera merescut per virtut de l'edat o de l'educació religiosa. De fet però, el Sacrament de la Confirmació és un vehicle effectiu de la gràcia de Déu a qualsevol edat mentre sigui vàlidament administrat. Els que reben el sacrament són capaços de recollir-ne els fruits des del primer moment. Així, el dons del sacrament, rebut a una edat primerenca, poden ser de gran ajuda pels nens i nenes durant el seu creixement cap a l'adolecènsia i vida adulta. Independentment de l'edat, la Confirmació és un Sacrament de la Iniciació Cristiana. El que és important és recordar que els sacraments no només tenen a veure amb l'edat, sinó especialment amb el creixement de la fe, i el compartir la gràcia divina. Des del 2005 la Diòcesi de Phoenix ha establert la recepció de la Confirmació i la Primera Comunió a tercer de primària. 

M'agrada subratllar: la confirmació és un do gratuït de Déu i com a tal no depen dels coneixments, la gràcia rebuda pot ser, a més, de gran ajuda als nens i nenes durant el seu creiement cap a l'adolesència i vida adulta.


P: Com afectarà aquest canvi a la pastoral amb adolescents i joves? 

R: A la llarga creiem que aquest pot ser un gran pas per la Pastoral de Juventut. Rebre el sacrament pot ser utilitzat com un esquer o com una eina motivadora. Enlloc d'atreure els adolescents a través del nostre esforç creatiu i d'una pastoral de qualitat, sovint és fàcil caure en la temptació de tenir una audiència captiva, a la qual se'ls requereix de ser presents. El problema de tenir gent captiva és que els adolescents poden sentir-se realment presoners, i acabar atenent reunions a les quals realment no volen anar. A més, com que els sacraments tendeixen a ser el focus de la pastoral de juventut, molt pocs adolescents continuen involucrats un cop són confirmats. Enlloc d'entendre el sacrament de la confirmació com un començament o un enfortiment per una vida cristiana més compomesa, molts marxen descansats quan s'acaba el curs. La confirmació s'acaba veient com un títol-destí a aconseguir en la formació religiosa, amb a ironia de que s'acaba celebrant la iniciació cristiana en una església de la qual un pensa marxar inmediatament. La Pastoral de Juventut està cridada a tenir com a propòsit la missió de l'Eslésia. A través de l'evangelització, del servei amb amor als necessitats, del creixament en la fe i en la santedat i en la fe, els joves són cridats a fer seva la proclamació de la Bona Nova. Els equips de pastoral juvenil han d'evangelitzar, i, a través de la formació, ajudar als joves a construir-se, tot enviar-los a servir fora les parròquies, i amb això ajudar aquests joves, que són deixebles del Crist, a través del poder de l'Esperit Sant rebut en el Baptisme i la Confirmació, a esdevenir apòstols en els seus ambients.     

M'agrada subratllar: alliberar els adolescents de ser presoners de la catequesi fins que es confirmin pot contribuir  a renovar la pastoral de juventut.
 
Espero que hagiu trobat aquest escrit interessant!, més coses en el següent post.



Nota: traductore traidore. la meva traducció no es exacta però em sembla que està ben aconseguida. Sempre podeu anar a l'original si voleu comparar detalls.

2 comentaris:

  1. Ave Marc

    M'ha semblant molt interessant el que una diòcesi es decideixi a fer aquest pas. Encara a casa nostra només s'explica a la Facultat. Gràcies per la traducció.

    Una abraçada. I que la força de l'Esperit et mantingui amb els ulls de la fe oberts

    Jaume

    ResponSuprimeix
  2. Crec i trobo aquesta informació molt útil i interessant.
    Crec ademés que ara ja hauriem de començar a pensar en la posada en pràctica d'aquesta, per a mi, tan acertada i coherent informació.

    ResponSuprimeix