diumenge, 16 d’agost de 2009

Curiositats en grec: contra natura

A la carta als Romans hi ha un moment on Sant Pau comenta la situació del poble d'Israel després de que molts jueus no reconeguésssin Jesús com el Messies i en canvi alguns pagans sí. És un text amb una imatgeria potent. Veiem que Israel és una olivera bona, de la qual s'han tallat algunes branques que són els jueus que no reconèixen Jesus com el Messies, però al final aquests seràn recuperats. En aquest imatgeria els cristians d'origen no jueu són branques d'olivera bordes empeltats per Déu a Israel contra les lleis naturals.
¨És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels.[...] Déu té poder per a tornar-los a empeltar. Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.¨ Rm 11,17ss

Fixeu-vos que curiós, Déu actua contra les lleis naturals. La paraula grega que es fa servir en aquest context és παρὰ φύσιν (para = a part, physin= natural), d'on vé la paraula física. I com que Déu és bo, el seu actuar antinatural no pot tenir una connotació moral negativa. Curiosament aquestes mateixes paraules són les que utilitza sant Pau quan descriu les relacions homoeròtiques uns capítols més amunt en la mateixa carta, Rm 1,26, traduides a la BCI per contra natura. Potser tot això ens hauria de fer pensar que, independentment de les opinions que l'apòstol expressi en altres llocs, interpretar "contra natura" de forma judicativa enlloc de descriptiva és erroni.

Contra natura doncs seria un adjectiu descriptiu, més que no pas valoratiu. Fins i tot Déu en la seva bona saviesa actua contra les lleis naturals. Per altra banda a mida que passen els segles els nostres coneixements de ciències naturals augmenten, de manera que la descripció de Pau a Rm 1,26 podria ser fins i tot equivocada.

Finalment, ampliant una mica més el tema, com a societat nosaltres constantment actuem contra les lleis naturals, contruim pantans, creem vacunes, etc. I això a vegades porta reaccions. Fixeu-vos en el que ben desafortunadament va dir el papa Lleó XII el 1829: "qualsevol que recorri a la vacuna deixa de ser fill de Déu, ... La varicela és un judici de Déu..., la vacuna és un desafiament llançat al cel¨ [Abel Jeannier, 1968, revista francesa Proyect] . Estaria pensant que la vacuna anava contra les lleis naturals?

5 comentaris:

  1. Enhorabona pel nou blog, es molt interessant.

    ResponSuprimeix
  2. Certament l’expressió “contra natura” tal com l’hem entesa tradicionalment no és correspon amb el seu significat original, o si més no podem tenir-ne sospita de que hagi estat entesa fidelment.

    Malgrat tot penso que cal aclarir alguns aspectes de l’article publicat:

    1) Pel que fa referència a l’ús “contra natura” quan Pau tracta el tema de la homosexualitat masculina: l’expressió –tant en la versió grega com en la llatina- apareix a Rm. 1, 26 i no apareix al següent v. 27.

    El v. 26 tracta sobre la sexualitat de la dona “les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura”.

    El v. 27 exposa la situació de l’home “els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès els uns pels altres i han comès actes infames homes amb homes”

    En el cas de la dona entén que hi ha un ús contra natura, en el cas de l’home entén com a natural l’ús del sexe amb la dona, mentre que el sexe entre homes el defineix com un acte infame.

    Per tant és força gratuït, com pretén l’article, fer la lectura de que el sexe entre homes no pot entendres com quelcom contrari a la natura o maliciós ja que Déu també actua contra natura (Rm.11, 24), doncs Pau no considera la pràctica homosexual masculina quelcom contra natura, si no com a acte infame, i enlloc del pensament paulí quedà palès que Déu faci actes infames.

    2) L’article interpreta la cita Rm.1,26, en referència a les “relacions homoeròtiques”, en lloc del verset es tracta de manera directa o indirectament aquest aspecte, que la majoria de comentaristes relacionen amb l’avortament o les pràctiques anticonceptives de l’època.

    3) Convé tenir present l’estil literari de la Carta als Romans. En una primera part expositiva (1,18 a 11,36) trobem testimoniada la situació de pecat en la que l’ésser humà està lligat, i especialment el fragment 1,18 a 2,16 apareix una relació d’aquells comportaments que la literatura civil contemporània jueva reconeixia com a vicis, practicats pels romans. Pau, que no va visitar “in situ” la comunitat cristiana de Roma, i que en parla per les referències que té provinent de fonts diverses, prepara així la segona part de caire exhortatiu (12,1 a 15,13). El primer per tant fa referència a les actituds humanes, el segon a l’acció divina sobre la persona.

    La cita 1,26-27, com d’altres del grup, no afronta el tema de la moralitat de l’ús del sexe en l’individu (dona, home), el que planteja ès una manera de fer d’acord amb el paganisme que no es correspon amb la comprensió que el cristianisme –hereu de l’hebraisme- fa de la pràctica sexual i que conceptua com a natural.

    4) La consulta de diverses edicions bíbliques palesa com totes coincideixen en el terme contra natura del v. 26.

    Mentre que trobem diferències en la manera de definir els actes homosexuals entre homes del v.27: actes infames (BCI, BJerusalen, N.Biblia); accions vergonyoses (BM); acciones ignominiosas (Casa Biblia).

    Aquestes diferències mostren clarament que aquest v.27 exclou el concepte “contra natura”

    ResponSuprimeix
  3. (seguiment del comentari anterior que no cabia)

    5) Pel que fa al concepte contra natura presents a Rm 1,26 i Rm.11, 24. Caldria tenir present que aquest concepte en la mentalitat bíblica és hereditari de la visió del cosmos i de la persona de la cultura hebraica, que defineix com a naturals comportaments que l’identifiquen en contraposició a costums dels altres pobles veïns. Així el concepte natura es sinònim d’identitat. Els trets identificatius de la pròpia cultura social son acceptats com a trets naturals –volguts pel Déu de l’aliança- i que conformen la naturalesa (perfil) d’aquella raça o tribu.

    Els comportaments contra natura de les dones al v.26 son contraris als comportaments naturals volguts per la Lley; l’acció contra natura de Déu en el creient, contraria el principi de la pertinença al poble escollit, empeltant l’individu en l’arbre (olivera) de manera que el que podia entendres un acte contra natura, posa a la persona en el que és veritablement natural: la participació en la redempció.

    Es des de aquesta perspectiva que cal fer la comprensió del terme contra natura en la carta als Romans.

    6) Finalment, malgrat no agradi, el cristianisme –com l’hebraisme- en el text neo testamentari és posiciona contrari a la pràctica sexual fóra del matrimoni – i per tant a la pràctica homosexual -. Podem dialogar-ne, alleugerir-ne la força, l’accent o l’exclusió, però cal acceptar aquesta actitud de base. En el cas del concepte que Pau té de la sexualitat convé contextualitzar-lo en un àmbit socio-cultural hebreu semític i un pensament grec, derivat de l’escola platónica marcadament dualista (ànima-cos).

    Una darrera aportació a l’article: la cita papal és desencertada i demostra una mentalitat i un concepte tancat davant de tot avenç mèdic, però cal veure’n el context en que fou manifestada, sense oblidar que diverses acadèmies mèdiques d’aquella època, força reconegudes, i estaments importants de la societat i la política d’aquell temps pensaven i manifestaven uns principis semblants als d’aquell Papa. L’Església pot ser acusada de molts errors, i és lícita a denuncia, però caldria no deixar de costat el context de cada moment per evitar caure en l’argúcia de la caricatura fàcil.

    ResponSuprimeix
  4. Josep Joan,
    gràcies pels teus comentaris, en breu en fare una resposta.

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies Josep Joan, per participar al forum i aportar els teus comentaris.

    En el teus comentaris dius el seguent:

    "Per tant és força gratuït, com pretén larticle, fer la lectura de que el sexe entre homes no pot entendres com quelcom contrari a la natura o maliciós ja que Déu també actua contra natura (Rm.11, 24), doncs Pau no considera la pràctica homosexual masculina quelcom contra natura, si no com a acte infame, i enlloc del pensament paulí quedà palès que Déu faci actes infames."


    Llegint-te m'adono que potser no ha quedat clar el punt central del meu l'article i que potser fins i tot s'han entès malament algunes coses. L'objectiu de l'article és explicar que l'adjectiu antinatural és un adjectiu neutral, i que no ha de ser entès de manera negativa. Això és el que defenso: que antinatural no és ni bo ni dolent. És per això que dic a l'article que si volem interpretar consistentment tota la carta als Romans, hem de considerat l'adjectiu antinatural com un adjectiu descriptiu i no com un adjectiu valoratiu.

    D'aquest punt central se'n deriva una consequència, que és que, si algú vol considerar el sexe entre homes (o entre dones) com a moralment bo o moralment dolent, no ho pot fer sobre la base de que sigui un acte natural o antinatural. Dit d'una altra manera, no podem fer judicis morals basant-nos en considerar uns fets com a naturals o com a no naturals. El motiu és que hi ha accions antinaturals que són bones, com ara la vacuna de la grip, o, en el context de la carta, el fet que Déu ens hagi empeltat a l'olivera que és el poble d'Israel.

    Respecte al tema de si el sexe entre homes s'ha de considerar maliciós o no jo no en dic res al meu article. El que si que dic a l'article és que el que Pau considerava antinatural potser avui en dia nosaltres ho podem entenem d'una manera diferent, és a dir, com a natural. És simplement una possibilitat, i per concretar-la ens hauriem de posar primer d'acord a què fa referència Pau quan parla d'usos antinaturals i en segon lloc en el significat d'antinatural, sobre si té més relació amb la identitat de grup o amb l'essència de les coses.

    Em sembla que en els temes de la definició d'antinatural i on s'aplica és potser on estem més separats. Tot i ser temes secundaris respecte al centre de l'article, són bastant interessants i et vull agrair les teves aportacions.

    M'ha agradat especialment el teu comentari el comentari ampliant el significat de natural més a un concepte sociciològic (identitat de grup) que a un de l'essència de les coses, que és més grec i menys semític. En tot cas encara que antinatural, pugui significar "en contre del que el grup marqui com identitari", les reflexions que he fetal blog em semblen igualment vàlides.

    També t'agraixo la teva interpretació de que Pau no considera la pràctica homosexual masculina quelcom contra natura, sinó com un acte infame. Jo no estic totalment d'acord amb aquest interpretació, i em sembla que basar-la en el fet de que hi hagi multiples traduccions del terme infame no ajuda gaire. Tot i que estrictament és cert que Pau no menciona el terme antinatural en el verset on surten els homes, a mi em sembla més probable, pel context, que Pau pensi que els actes homes amb homes (estaria parlant del sexe?) siguin a la vegada antinaturals i vergonyosos (infames), que no pas que pensi que eren vergonyosos però naturals. Naturalment no sóc cap expert sobre el tema i puc estar perfectament equivocat. En tot cas jo ho veig més com una questió de probabilitats i tot i que és interessant potser no és molt important, sobretot si defenso que natural o antinatural, a la carta de Pau, és un concepte moralment irrellevant.

    Finalment agraïrte un altre cop la teva participació en el bloc. Espero que t'hi puguis sentir com a casa i segueixis participant.

    ResponSuprimeix