divendres, 28 d’agost del 2009

El cas Galileo: científic i cristià

Introducció

Hi ha persones que quan em poso a parlar sobre temes de fe em surten amb la pregunta: tu que ets científic, com pots ser que siguis cristià? No són coses contradictòries? A vegades fins i tot acaba sortint Galileo a la conversa. A mi em sembla que és una pregunta interessant i ben vàlida i que en la majoria dels casos la clau de la questió es redueix a una pregunta més senzilla: és compatible el que la Bília i la ciència diuen sobre el món?

Heus aquí doncs que hem arribat al reialme de la interpretació bíblica, potser un dels punts claus de la relació entre ciència i teologia. La meva idea és explicar en uns quants escrits la opinió que Galileo tenia sobre el tema, a partir de la carta que va enviar a la duquesa de Toscana el 1613. Penseu que ell a part de científic també era cristià, així que és interessant veure el que pensava. La idea es que aquests escrits després formin part d'un dossier més gran sobre interpretació bíblica.

El problema: Josuè fa parar el Sol.

Pel que fa a la interpretació bíblica, hi ha un text que sempre anirà associat amb Galileo perquè va ser al centre de la polèmica que va portar-lo a passar els últims anys de la seva vida en arrest domiciliari. És un text de l'Antic testament que diu el següent:

El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:
--Sol, detura't a Gabaon!
I tu, lluna, a la vall d'Aialon!
 I el sol es deturà,
i la lluna es va parar,
mentre el poble castigava els enemics.
Així ho diu el Llibre del Just.
El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.  Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d'un home. I és que ell mateix combatia a favor d'Israel. (BCI, Jos 10,12-14)

Per alguns ( o molts ) dels teòlegs de l'època aquest fragment estava en contradicció amb el que Galieo deia sobre el sol:

Saben que mis estudios de astronomia y de filosofia me han llevado a afirmar, con relación a la constitución del mundo que el Sol, sin cambiar de lugar, permanece situado en el centro de la revolución de las órbitas celestes, y que la Tierra gira sobre sí misma y se desplaza en torno del Sol.  (carta a la duquessa de Toscana) 

Encara que segurament avui en dia ningú defensi que és el sol que gira al voltant de la terra, si que em sembla que hi ha gent disposada a defensar, a partir d'aquest fragment, que Bíblia i ciència són incompatibles. Espero que tant els que penseu així com els que no seguiu conectats al bloc i si us bé de gust feu comentaris, potser per a tots hi haurà sorpreses. 

En els següents escrits mirarem quins arguments tenia Galileo per defensar que la Terra donava voltes al Sol i com defensava que això era compatible amb la Bíblia i amb el fet de ser cristià. 
 
Nota1: En català és més normatiu utilitzar Galileu que Galileo, tot i això m'he inclinat utilitzar el seu nom tal i com s'escriu en l'original Italià. Nota2: La carta a la que vaig referencia en totes les cites la podeu trobar en angles aqui i en castella aqui. En català no l'he trobat i és per això que la cito en castellà. 

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Marc, pel teu comentari a "Com a científic" del meu blog http://www.cartescristianes.blogspot.com/
    Endavant amb el teu treball sobre ciència i fe. L'aniré seguint amb molt d'interès.

    ResponElimina
  2. Jacint. Gràcies pel teu comentari. Espero estar a l'alçada de les espectatives.

    ResponElimina