dimecres, 13 de gener de 2010

Preneu i beveu-ne tots: la sang de Crist també pel poble!

Aquesta setmana m'he trobat amb l'agradable sorpresa d'anar a missa i poder combregar amb pa i vi. Era Nadal, però he preguntat a la comunitat i m'han dit que les dues espècies s'oferien cada diumenge. M'he quedat content i se m'han passat les ganes que fa temps que tinc de treure un cartell després de la benedicció final, on posi: Preneu i beveu-ne tots: la sang de Crist també pel poble!

Aquesta història ja vé de llarg. Quan fa anys vaig anar a Oxford, vaig descobrir que allà combregaven regularment amb pa i vi, amb el cos i la sang de Crist. Vaig pensar que això era molt interessant. A la meva parròquia de Nova York també ho fan, i resulta que ho fan a molts altres llocs, diòcesis i països sencers d'arreu del món. En canvi, això no és gaire freqüent trobar-ho a casa nostra, on en altres països on suposadament la gran majoria de la població és genèricament catòlica; suposo que ens manquen els germans protestants apuntant amb el dit la nostra incongruència. 

Sigui com sigui, després d'estar acostumat a combregar amb les dues espècies, quan tornava a Barcelona sovint se'm feia insoportable i em violentava escoltar com el capellà deia això de "Igualment, havent sopat, prengé el calze, i novament donant-vos gràcies, el passà als seus deixebles tot dient: PRENEU I BEVEU-NE TOTS, AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL." I, just després de posar-se en el lloc de Nostre Senyor Jesucrist i de citar-lo, el capellà va i es veu tota la sang ell sol. Ell sol. Insoportable. 

En un altre escrit ja parlaré dels documents oficials i arguments en defensa de combregar amb una o dues espècies. Avui em sembla però més oportú de fer una crida: amics i amigues catequistes, personal de les comissions litúrgiques i dels consells parroquials, gent que aneu a missa, germans i germanes en Crist tots, escolteu amb atenció el manament que durant l'últim sopar ens va donar Jesús, el Messies el Fill de Déu. I si us sembla que ell voldria que la seva Església combregués també amb vi (però a la vostra parròquia això no passa), aneu al mossèn i amablement i insistentment demaneu-li allò que és bo per a la salvació de les vostres ànimes. La sang de Crist també pel poble.

Finalment, aprofito per felicitar aquelles parròquies que ja ho fan això de compartir el pa i el vi. N'estic ben content i el meu cor se n'alegra.

Com sempre els vostres comentaris són més que benvinguts. Una abraçada, i fins el pròxim escrit.


2 comentaris:

  1. Beura el vi de la mateixa copa en un grup de gent es una mica complicat però existeix la solució de "sucar" l'hostia dintre del vi.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Silveri. Gràcies pel teu comentari. A mi la solució de veure el vi per intinció = "sucar" l'hòstia al vi, ja m'estaria bé. A Nova York però a totes les parròquies on he estat han ofert combregar bevent de la mateixa copa i no semblava que tinguéssin cap problema al fer-ho. De totes maneres ja m'està bé una manera o l'altra, la llàstima és que a molts llocs no s'ofereix cap de les dos opcions! Fins una altra,
    Marc

    ResponSuprimeix