dijous, 8 de setembre de 2011

Qui va inventar Déu? Carta a una nena de sis anys

Aquesta és la sorprenent història d'una nena de sis anys, la Lulu, que tenia de deures escolars escriure una carta a Déu, i de la resposta que va rebre. La carta deia els següent: A Déu, com vas ser inventat? ["To God, how did you get invented?"] Un cop escrita la carta, la nena va demanar als pares que l'enviéssin a Déu

El pare, que és un ateu convençut, va decidir que enlloc d'adoctrinar la nena en la no existència de Déu enviaria la carta als professionals. Va enviar una còpia de la carta a diverses Esglésies, i va esperar la resposta.  Heus aquí que una d'aquestes cartes va anar a parar a Lambeth, a l'oficina d'en Rowan Williams, Arquebisbe de Canterbury. I en Rowan Williams, amb una sensibilitat exquisita va respondre a la Lulu amb la següent carta:

   Estimada Lulu,
   El teu pare m'ha enviat la teva carta i m'ha preguntat si tinc alguna resposta. És una pregunta difícil! 
Però em sembla que Déu potser et contestaria una mica d'aquesta manera-
   "Estimada Lulu, -Ningú no em va inventar - però moltes persones em van descobrir i es van quedar bastant sorpreses. Em van descobrir quan miraven al voltant del món i pensaven que era realment bonic o realment misteriós i es preguntaven d'on havia vingut tot. Em van descobrir quan estaven molt en silenci tot sols i sentien una mena de pau i d'amor que no s'esperaven. 
     Després les persones van inventar-se idees sobre mi  -algunes raonables i d'altres no tant raonables. De tant en tant jo els vaig enviar algunes pistes -sobretot en la vida de Jésus - per ajudar-los a entendre com sóc realment. 
      Abans que jo però, no hi havia ningú ni res per inventar-me. Més aviat, com algú que escriu una història en un llibre, jo vaig començar a crear la història del món i finalment vaig inventar els éssers humans com tú, que poden fer-me aquestes estranyes preguntes!"
      Llavors Déu t'enviaria molts petons i signaria la carta. Ja sé que ell no acostuma a escriure cartes, així que jo he fer-ho tant bé com pugui en el seu nom. Molts petons també de part meva,
     + Aquebisbe Rowan

Aquesta carta és una obra mestra! Bravo Rowan, com sempre ens has tornat a sorprendre.

  



La història competa la podeu llegir en un article el The Times [21 Abril 2011],
http://www.alexrenton.com/index_files/Page501.htm

Cap comentari:

Publica un comentari